Durant la dècada 370-380, els huns havien entrat a l'Europa Central i oriental absorbint o desplaçant als pobles germànics que hi habitaven, però no van entrar en conflicte amb l'imperi Romà doncs van respectar la frontera Rhin - Danubi.
Aquesta situació es va mantenir durant m‚s de cinquanta anys, fins que a l'any 433 Atila va ser proclamat rei dels huns, protagonitzant l'última i més espectacular mobilització d'aquest poble.
Atila travessà el Danubi i saquejà les províncies de l'imperi d'orient. En aquells moments, l'emperador oriental era Teodosi II, fill d'Arcadi, i va intentar el que tantes vegades havien fet els seus antecessors: subornar l'impetuós enemic per convèncer-lo de que anés a lluitar lluny, a l'occident. Atila, obedient i enriquit, va creuar Germània desplaçant als burgundis i als francs, i en el 451, va travessar el Rhin enfrontant-se amb Flavi Aèci, actualment capità general de l'emperador occidental Valentinià III, successor d'Honori.
Flavi Aèci s'alià amb el rei visigot Teodoric I, successor d'Ataülf, i també amb els francs i els burgundis. Per la seva part, els huns estaven reforçats pels exèrcits ostrogots.
La batalla va tenir lloc en els Camps Catalàunics, a 190 Qms. al nord d'Orleans - actualment la ciutat més important d'aquesta regió es Chalons -. Encara que es considera com una victòria dels aliats romans, en els esdeveniments que succeïren després de la batalla, els huns es manifesten més poderosos que no pas els teòrics guanyadors.
Durant la batalla dels Camps Catalàunics, els exèrcits romans van tenir por de que la seva victòria representés un perillós enfortiment dels seus aliats visigots i, accidentalment, el rei Teodoric I va morir en la lluita. Això va provocar la immediata retirada dels efectius visigots que marxaren ràpidament a Tolosa, doncs l'automàtica proclamació del fill de Teodoric, Torismund, com a nou rei, no era acceptada per una facció important de l'aristocràcia visigoda que pretenia proclamar rei al fill petit de Teodoric.
Torismund tan sols va regnar durant un any, doncs va ser assassinat i finalment sortí triomfadora la facció que recolzava al seu germà petit, que regnà amb el nom de Teodoric II.
D'aquesta manera no es va poder acabar definitivament amb el poder dels huns. Sense que Flavi Aèci pogués fer res per evitar-ho, Atila va reorganitzar el seu exèrcit i en el 452 va envair Itàlia, assetjant la ciutat d'Aquilea, a l'extrem nord de l'Adriàtic, i després de tres mesos la va destruir.
- Es diu que els habitants que van fugir de la destrucció d'Aquilea arribaren a una regió de llacs pantanosos a la costa oest de la península i, segons la tradició, van fundar la ciutat de Venècia -.
Els huns es dirigien cap a Roma i no semblava que ningú fos capaç d'impedir que la destruïssin, però el Papa Lleó I va sortir a trobar a Atila i, envoltat del seu seguici i dels seus espectaculars ornaments papals, li demanà que no destruís Roma, donant-li un considerable present en or que convencé a Atila el qual es retirà. L'any 453, Atila va morir en el seu campament i, amb ell, els huns van desaparèixer de la història.