L’organització dels “Cavallers Pobres de Jesucrist i del Temple de Salomó” va néixer a Terra Santa en 1119 després de la Primera Creuada. Eren un grup de combatents que protegien als peregrins de Jerusalem i que feien vot de pobresa i devoció a Jesús.
La seva primera residència va ser on es creia que havia estat el Temple de Salomó. Van rebre moltes donacions i es van convertir en un gran orde disciplinat amb branques per tota Europa.
Després de l’ocàs de les Creuades, els templers van seguir enfortint-se i es van convertir en un Estat dins de l’Estat, i ni reis ni bisbes els van poder controlar.
Amb la riquesa que posseïen es van convertir en els prestamistes d’Europa, però prestaven els diners de forma indirecta, cosa que els hi permetia sostenir que seguien principis cristians i que el que cobraven no eren interessos.
Van establir el seu centre de poder a les afores de París, en una terra anomenada “El Temple”.
L’organització dels templers era secreta i despertava suspicàcies.