Els seu nom ha estat erròniament escrit “d’Arc” com si fos de la noblesa, tot i que no hi ha cap lloc anomenat Arc del qual ella provingués.
Quan era adolescent tenia visions i s’imaginava que estava cridada a salvar França.
Carles VII la va rebre. Va ser interrogada durant tres setmanes per erudits teòlegs per determinar si era d’inspiració divina o diabòlica. La decisió a la que es va arribar va ser que Joanna havia estat enviada per Déu. Escortada amb tres mil soldats, va anar a Orleans a enfrontar-se als anglesos. La presència de Joanna va fer pujar la moral dels combatents francesos. A partir de la batalla d’Orleans, les forces angleses van començar a retirar-se i les victòries franceses es van succeir.
Amb Joanna Darc al davant, França va viure una espècie de commoció religiosa. Molts es van unir a l’exèrcit com si anessin a una peregrinació o a una creuada. Els anglesos que trobaven al seu pas no tenien ànims de lluitar.
Al 1429, Carles VII, acompanyat de Joanna Darc, va entrar a Reims al davant del seu exèrcit. La ciutat estava en poder dels anglesos, però aquests la van abandonar sense lluitar. Carles VII es va coronar rei de França a la catedral on s’havien coronat tots els reis francesos anteriors. Enric II, el pretendent anglès, no s’havia coronat a Reims.
En dos mesos, la situació havia canviat radicalment. Per tots els francesos, l’única explicació era que s’havia tractat d’un miracle.
París estava en mans dels borgonyesos, aliats dels anglesos. Al 1430, Joanna Darc va conduir un atac contra París, però aquesta vegada va ser derrotada i capturada. El 1431, el duc de Borgonya Felip de Bo la va vendre als anglesos per 10.000 francs, i seguidament, després d’un judici sumari, la van cremar viva a la plaça pública de Rouen, a Normandia.
Els francesos la van santificar.