Brunilda i Fredegunda

[573-639]

Brunilda, esposa de Sigibert d'Austràsia, va rebre la noticia de la mort de la seva germana amb gran disgust i Sigibert va reclamar al seu germà Khilderic que retornés la dot que havia rebut del rei visigod de la península ibèrica Atanagild al casar-se. Khilderic s'hi va negar i a l'any 573 va començar una guerra que semblava que guanyaria Sigibert doncs comptava amb el suport dels exèrcits visigots. Però Sigibert va ser assassinat a traïció (es diu que per ordres de Fredegunda) i la seva esposa Brunilda va ser capturada. La victòria es decantà per Nèustria.

Brunilda ,però, s'escapà (segons es diu, gràcies a una relació amorosa amb el fill de Khilderic...) i va tornar a Austràsia fent proclamar rei al seu fill amb el nom de Khildebert II, però massa jove per governar, la mateixa Brunilda actuà com a regent.

Mentrestant a Nèustria, la reina Fredegunba s'encarregava de fer assassinar a tots els fills del seu marit Khilderic amb altres dones, fins que a l'any 584 va morir el mateix Khilderic en circumstàncies misterioses. Fredegunba va fer coronar rei de Nèustria al seu jove fill amb el nom de Clotari II, i ella mateixa es proclamà regent. Ara, els governs de les dues nacions franques estaven regits per dues dones rivals.

Al sud, Borgonya havia quedat al marge de tots aquests conflictes. A l'any 593, el rei Gontram va morir sense deixar descendents i ràpidament es van disputar la corona els dos reis del nord: Khildebert II d'Austràsia, fill de Brunilda i Clotari II de Nèustria, fill de Fredegunda.

Khildebert va ser més ràpid i s'apoderà de Borgonya, però a l'any 596 va ser assassinat. Novament es va repartir el regne entre els fills: Teudebert II de 10 anys d’edat va heretar Austràsia; l'altra fill (?) de 9 anys va heretar Borgonya, però Brunilda, la seva àvia, seguia conservant la regència dels dos regnes.

La guerra entre Austràsia i Nèustria es va mantenir fins l'any 597, en que Fredegunda va morir de mort natural en el seu palau de Paris. El seu fill Clotari II de Nèustria va continuar la guerra contra Austràsia i Borgonya, i en el 613 va obtenir una complerta victòria fent matar a tots els descendents de Brunilda i a ella mateixa. La guerra havia durat quaranta anys (573-613).

Clotari II era ara l'únic governant d'un regne unit, i va regnar des de l'any 613 fins el 623 en que va morir deixant el poder al seu fill Dagobert, que va regnar fins el 639.

Crisi de principis del segle VI

El país, però, amb tantes guerres i tantes conspiracions que reflectien la corrupció de la cort, va caure en decadència. Les antigues vies de comunicació romanes van caure en desús i els pagesos no podien portar amb eficàcia els aliments als centres de població. La gent va començar a abandonar les ciutats mig derruïdes per les guerres i la població urbana arribà a ser només un 3 % del total. Els aqüeductes van quedar derruïts i la falta d'aigua neta va començar a produir malalties. El regne franc es va submergir en una època de foscor.

La decadència merovíngia >

Els francs VI >