Per l’època en que va morir Mahoma (632), Dagobert I era rei dels francs. Els àvars, després de ser derrotats per les forces imperials van perdre poder ràpidament i Dagobert va obtenir nombroses victòries lluitant contra ells en el Danubi superior.
Però el regne franc estava partint la crisi que havia començat a principis del segle VI.
Les vies de comunicació construïdes pels romans havien arribat a ser impracticables doncs feia molt de temps que ningú s'ocupava del seu manteniment. Arribà un moment en que es va fer molt difícil, sinó impossible, fer arribar quantitats suficients d'articles de primera necessitat a les ciutats, amb el que la vida urbana va decaure.
La població anà a viure a prop d'on hi havia el menjar, és a dir, al camp. Cada família va procurar apropiar-se de terres i bestiar per poder se alimentar, el que representava en moltes ocasions enfrontar se amb els veïns, situació que va produir un progressiu distanciament entre els habitants.
L'economia del país tampoc permetia mantenir un cos de funcionaris que vetllessin per l'administració pública i la falta d'organització judicial i d'un control governamental de la policia va fer que abundessin bandolers i lladres que representaven un perill constant per la desprotegida població.
La cultura i els valors romans es van anar perdent.
El problema de les comunicacions també afectava a l'administració, doncs el rei no podia saber amb una raonable rapidesa el que succeïa en qualsevol lloc dels seus dominis. El rei es va veure obligat a delegar poders als governadors de cada regió i aquests, gradualment, arribaren a exercir un domini complert als seus territoris.
Els títols de duc i comte que originàriament designaven els representants reials militar i civil respectivament, es van convertir en títols de noblesa.
Els reis merovingis depenien dels seus delegats per finançar les guerres, tant les que mantenien amb altres països com les nombroses guerres civils que es succeïen constantment. A canvi de l’ajut militar i financer dels governadors, els reis es veien obligats a donar lis cada vegada més independència.
El poble va recolzar la descentralització, doncs el governador regional establia un sistema administratiu més suau, més just i més adequat a les necessitats de cada regió.