Allunyada dels centres teològics carolingis, l'Occitània va desenvolupar un pensament propi.
Els càtars no són gaire nombrosos però són respectats pel poble. Van significar un desafiament pels poders de França: el rei i l'església.
I era una terra rica que s'obria a la Mediterrània...
Al 1209-1213, Arnau Amalric, al cap dels creuats contra l'heretgia occitana, incendia l'església de la Magdalena a Béziers, cremant a tots els que hi eren refugiats, càtars i cristians. Carcassona cau en mans de Simó de Montfort eliminant al seu vescomte Raimon Roger Trencavell. Cauen també Minerva, Termes, Cabaret, Laveur (?), el Roergue i el Carci (Quercy).
Raimon IV de Tolosa i Pere II d'Aragó, en la coalició catalano-occitana, li fan front.
El 12 de setembre (Santa Sara) de 1213, Simó de Montfort venç a la batalla de Muret i es proclama comte de Tolosa.