Embedded Files
Locaut
(pàg. 151)
Tancament patronal.
La burgesia va declarar un locaut contra el moviment obrer.
Pistolerisme patronal <> resposta armada dels sindicalistes.
Atemptats i represàlies.
Terrorisme antiobrer organitzat per la policia i els militars.
Terrorisme d’estat contra sindicalistes.
El Capità General de Catalunya era Valerià Weyler i Nicolau, 1º compte de Rubí i Gran d’Espanya , que ostentava el càrrec per segona vegada durant els anys 1909-1914.
Projecte d’Estatut
L’any 1918, les forces d’esquerra juntament amb el republicans i socialistes espanyols, van presentar un projecte d’estatut que la CNT es va negar a subscriure. La Lliga es va adherir al projecte autonòmic i el va fer seu ràpidament.
Però les corts de Madrid van considerar-lo com un manifestació separatista i els diputats catalans que l’havien presentat hagueren d’abandonar el parlament enmig d’una forta escridassada.
La Canadenca
(pàg 149)
Empresa elèctrica de capital estranger pretengué reduir el sou de nombrosos treballadors. El 8 de febrer de 1919, tots els obrers del sector estaven en vaga i el dia 18 se’ls van unir els de la indústria tèxtil, aigua, gas i transports.Espanya va decretar la militarització dels treballadors, però no es va poder posar fi a la vaga.Jaime Milans del Bosch (fundador de l’anticatalana Liga Patriótica Española i Capità General de la IV Regió Militar) va endurir la repressió fent 4.000 detencions.
El tercer govern Romanones (del 5 de desembre de 1918 al 15 d’abril de 1919) va promulgar un Real Decreto establint la jornada de 8 hores a tot l’Estat. Però a Catalunya el poder era a mans dels militars.
Romanones va dimitir. El nou president, Maura (en el seu quart mandat d’abril a juliol de 1919), es va posar d’acord amb Milans del Bosch. La vaga es va acabar (encara amb 15.000 treballadors empresonats).
Romanones
Maura
El desastre d’Annual
(pàg. 153)
22 de juliol de 1921.
Es va culpabilitzar a las “Juntas”.
Alfonso XIII, militarista de la tradició prusiana del “rei soldat”.
Informe del general Picaso sobre les causes se la desastrosa operació militar africana.
- Corrupció.
- Despreocupació.
- Desorganització.
L’informe va ser presentat al Consejo Supremo de la Guerra y Marina.
- Escàndol.
- Responsabilitat de nombrosos generals.
Dirigia el govern Sánchez Guerra que va ser president al 1922, entre els governs de Maura i Prieto. La Lliga col·laborava amb el manteniment de la monarquia borbònica. Sembla que el general Fernández Silvestre havia mantingut una intensa i apassionada correspondència amb el rei d’Espanya sobre l’afer i que Alfonso XIII l’havia encoratjat perquè portés a cap la desastrosa operació d’Annual. Les cartes comprometedores no van poder ser trobades perquè després de la derrota i mort del general en la batalla, algú va forçar els calaixos del seu escriptori i va sostraure els documents.
Sánchez Guerra
Page updated
Google Sites
Report abuse