El 17 de setembre de 1701, Felip V va jurar els furs d’Aragó a Saragossa.
Les Corts d’Aragó les va presidir la reina Maria Lluïsa al 1702.
Carles II mai havia visitat Catalunya i, per tant, no havia pogut complir amb el seu deure constitucional de jurar les lleis i privilegis catalans.
Felip V va convocar Corts en Barcelona el 12 d’octubre de 1701. Va arribar a la ciutat el dia 2. Van concloure el 14 de gener de 1702. Van aprovar la concessió d’un important subsidi a la corona consistent en un donatiu de milió i mig de lliures més un servei de dotze milions a pagar en sis anys.
Les últimes Corts que havien finalitzat amb pactes van ser les convocades per Felip III en 1599. Les de 1626, prorrogades a 1632, no només no havien conclòs, sinó que havien acabat en guerra.
Les Corts de 1701 van ser favorables per a Catalunya:
Felip V va ser acceptat finalment com a rei legítim i, com a tal, va ser jurat per les Corts i les institucions oficials catalanes.
Però a partir de 1702, els ministres reials van violar reiteradament les Constitucions, i a partir de 1704 el virrei Velasco va governar de forma despòtica i repressiva.
Entre 1701 i 1705, Felip V va concedir disset títols de noblesa a catalans:
Aquesta política nobiliària generosa responia a l’intent de atraure’s als grups dirigents catalans.
Austracisme a la Corona d'Aragó >
Realitzades al 1702.
No va convocar Corts a València