Després que Enric V d’Anglaterra obligués a la reina de França, Elisabet de Baviera, a jurar que el seu fill no ho era del rei Carles VI, el nadó va ser declarat il·legítim.
Seguidament, Carles va ser obligat a adoptar a Enric V com al seu fill i declarar-lo hereu del tro de França.
Al 1420, Enric V es va casar amb Catarina de Valois, i van tenir un fill que també es va dir Enric. Però al 1422, el rei anglès va morir quan encara era viu Carles el Boig (Carles va morir dos mesos després), de manera que no va arribar a ser rei de França.
El fill de Catarina, quan només tenia nou mesos d’edat, va ser proclamat rei d’Anglaterra com Enric VI i també rei de França com Enric II.
Paral·lelament, el fill de Carles el Boig i Elisabet de Baviera (el que havien declarat il·legítim) va ser també proclamat rei de França com Carles VII el Ben Servit.
França tenia dos reis: Enric II i Carles VII.
La guerra entre França i Anglaterra va continuar.
Al 1428, els anglesos tenien artilleria com a part del seu arsenal.