Joan II el Bo (1319 - 1364)

<Felip VI l'Afortunat (1293 - 1350)

Pretensions a la corona de França

Si s’hagués permet a les dones transmetre l’herència reial, aquest dret mai hauria arribat a Isabel, la mare d’Eduard III d’Anglaterra i pretendent a la corona de França (origen de la Guerra dels Cent Anys).

ASCENDÈNCIA DE FELIP III > França XIII

En canvi, quan va morir Joan I, el rei nadó fill de Lluís X, el tro reial hauria passat al seu net Carles a través de la seva filla Joanna.

La infanta Joanna va ser reina de Navarra, i el seu fill va regnar a Navarra com Carles II el Dolent. Carles era net de Lluís X i besnét de Felip IV de França. Si seguia les passes d’Eduard III d’Anglaterra, podia reclamar per a ell el tro de França. Per acabar-ho d’arreglar, Carles el Dolent es va casar amb la filla de Joan II de França, el Bo. Carles va iniciar les seves reivindicacions reclamant les terres que havien pertanyut a la seva mare.

Joan II el Bo, veient el creixent nombre de nobles francesos que es passaven al bàndol de Carles, el va fer arrestar. El germà de Carles, Felip, va continuar la lluita amb el recolzament d’Anglaterra. El Príncep Negre va desembarcar a Guienne en 1355. Joan II s’hi va enfrontar amb el que va ser una repetició de Crézy: nova derrota francesa. Es va confirmar la creença del caràcter invencible dels anglesos. El rei Joan i el seu fill (el que seria Felip l’Audaz) van ser capturats. Els van portar a Bordeus i els van tractar bé. Els francesos van pagar un enorme rescat per recuperar el seu rei. Mentre va durar el seu captiveri, el delfí Carles, que seria Carles V el Savi, governava com a regent.

El rei Joan II, encara captiu en territori anglès, va signar un tractat que entregava pràcticament tot el nord de França als anglesos a canvi de la seva llibertat. Però el delfí Carles es va negar a corroborar-lo, i els Estats Generals, al 1359, el van recolzar.

A l’octubre de 1359, el rei anglès Eduard III va desembarcar a Calais amb un esplèndid exèrcit amb la intenció de coronar-se rei de França a la catedral de Reims, on es coronaven tradicionalment els reis francesos.

El Delfí Carles, el que seria el rei Carles V el Savi o el Prudent, que sabia que no podia presentar novament batalla als anglesos, va proveir bé la ciutat perquè resistís l’assetjament anglès. Finalment, però, Eduard no va aconseguir entrar a Reims. A l’any següent, al 1360, es va dirigir a París per assetjar-lo, també. Es van iniciar negociacions per a la pau: Eduard no va reclamar ni la corona francesa ni l’Imperi Angeví. Només va demanar la devolució d’Aquitània i una petita ampliació de les seves possessions a Calais, coses a les que el Delfí va accedir.

Un cop pagat el rescat, el rei Joan va tornar a França, però com a garantia va deixar presoner dels anglesos al seu fill Lluís d’Anjou. Però Lluís es va escapar. El rei Joan, ja lliure, en un atac de dignitat cavalleresca, va declarar que el seu honor estava en joc després de la fugida del seu fill, així que va tornar voluntàriament a la seva luxosa presó d’Anglaterra. Allà va morir el 1364 a l’edat de 48 anys.