Els huns, a l'igual que els mongols i els turcs, pertanyien al grup de llengües altàiques.
Els huns van fundar un regne a Mongòlia l'any 250 aC. Estaven dividits en dues tribus: la tribu del sud conquerí la Xina en el segle I dC malgrat l'efecte dissuasor que produïa la Gran Muralla començada a construir l'any 200 aC i constantment restaurada pels xinesos al llarg dels segles.
La tribu del nord, s'expandí cap al sud i l'oest, i en els segles III i IV dC arribà a Europa després de travessar la Índia.
La paraula huns deriva del llatí hunni. Aquesta és la manera en que els romans van traduir la paraula Hsiung nu, que era tal i com anomenaven els xinesos als invasors del nord.
Els huns eren nòmades i pastors. Vivien en tendes que muntaven i desmuntaven durant els seus llargs viatges per l'estepa. Arribaren a Europa amb les seves famílies a llom de cavall. No coneixien l'agricultura ni la guerra formal, però la seva efectivitat militar va ser devastadora. El secret del seu poder va ser el revolucionari invent dels estreps. Amb aquest nou aparell, el genet podia mantenir l'equilibri a dalt del cavall sense temor de caure’s mentre lluitava. També podia galopar més ràpidament i assolir una maniobrabilitat inimaginable per un europeu d'aquells temps.
La cavalleria ja s'utilitzava tant en els exèrcits romans com en els germànics, però sempre es feia servir com a reforç de l’infanteria i mai no havia tingut un protagonisme rellevant en la tàctica militar.
Els huns van tornar inoperants les tècniques de guerra de les legions romanes que havien conquerit el món. La repercussió d'un invent aparentment insignificant hauria de fer trontollar l'Imperi Romà i tota Europa.
Al voltant de l'any 370, els huns arribaren a la frontera oriental del regne germànic dels ostrogots, a la regió d'Ucraïna, al nord-est del mar Negre. El rei ostrogot Ermanaric no pogué impedir que el seu regne desaparegués instantàniament i que els huns ocupessin tot el seu territori.
Els huns van travessar el riu Dniester i van derrotar també als visigots, expulsant-los de Dàcia. Entraren a la regió que actualment és Hongria i en el 380, i durant 50 anys, dominaren l'Europa central i oriental, des dels Alps fins el mar Caspi.
La invasió dels huns ocasionà el desconcert a Europa i generà uns grans i importants desplaçaments dels pobles germànics cap el oest i cap el sud. Entre aquests estaven els visigots, que acabaven de ser expulsats de Dàcia.