Lleó XIII

Amb Alfons IX el regne de Lleó s'estén per Extremadura i assoleix una gran expansió territorial. L'animadversió del Regne de Lleó cap a Castella crea forts llaços d'unió amb els regnes àrabs, amb els quals de vegades s'uneix en coalició per a lluitar contra els castellans.

El rei de Castella Ferran III compra el Regne de Lleó a les seves germanes. Amb això, no existeix una unió de regnes, ja que Castella i Lleó mantenen institucions separades, lleis diferenciades, i sistemes econòmics independents, compartint únicament el monarca.

Amb posterioritat, Alfons X el Savi atorga de nou la independència al Regne de Lleó en 1285, però el rei de Castella, Sanç IV de Castella, trenca el testament del seu pare i es fa amb la corona lleonesa. En morir aquest, Dom Joan, fill i hereu d'Alfons X, es corona com a Rei de Lleó el 1296, governant de facto el territori, que gaudeix d'independència fins a 1301.

Existeixen durant tot el segle XIV diversos intents d'independitzar el Regne de Lleó, assolint-lo de facto, encara que per un escàs temps, Enric de Lancaster a mitjans de segle XIV. Enric és derrotat pel futur Enric II de Trastàmara, produint-se la unió del Regne de Lleó al Regne de Castella, creant la Corona de Castella.

Regnes hispànics al voltant de l'any 1210