Aquitània, al sud oest de França, era una terra bella i fèrtil, amb un clima suau i una cultura mes gentil i avançada que la del Nord, doncs estava mes a prop d’Itàlia i d’Espanya, on la cultura musulmana era molt mes evolucionada que tota la de l’Europa cristiana.
Guillem X, duc d’Aquitània feudalment reconeixia al governant de Paris com al seu sobirà. Les llengües eren diferents. A Aquitània es parlava el provençal, una llengua mes estretament emparentada amb l’occità que no pas amb el francià.
Guillem X d’Aquitània va morir al 1137 sense deixar hereus mascles. Al mateix any, la seva filla Elionor es va casar amb el fill del rei de França, el que seria Lluis VII el Jove.
Com que Elionor era neta de Felipa de Tolosa, Lluís VII reclama el Comtat de Tolosa per França i assetjà la ciutat que resisteix.
Elionor es divorcia de Lluís i es casa amb Enric II d'Anglaterra Plantagenet (angeví), també Courtmanteau, que esdevé rei d'Anglaterra com Enric II el 1154.
A Lluís VII, Occitània "lui passe sous le nez".
Trobadors: pag 51