Probablement, el primer contacte entre nord i sud d'Europa va ser a arrel del comerç de l'ambre. L'ambre es un fòssil de resina de pi que es trobava en les regions del mar Bàltic. Antigament (i també‚ en l'actualitat), era molt apreciat pel seu agradable aspecte. L'ambre es translúcid, de colors que van des del groc al castany vermellós i resulta molt apropiat per fer tota mena d'adorns i figures en general.
Erròniament es diu que els cimbres eren germànics relacionant-los amb les invasions bàrbares que es van produir poc després de la seva aparició, però els cimbres eren en realitat un poble de raça celta originari de la península de Jutlàndia.
L'any 120 aC, els cimbres emigraren al sud, juntament amb els teutons i els ambrons, a causa d'una gran inundació del mar a les seves terres.
El nom de teutons fou aplicat per extensió a totes les tribus germàniques que van envair Europa uns 280 anys més tard, anomenant les pobles teutons, encara que, segurament, els teutons també‚ fossin celtes com els cimbres.
Els cimbres utilitzaven poc el metall. Lluitaven sense proteccions com cuirasses o escuts, i amb poques espases, fent servir, sobretot, garrots, pedres esmolades en forma de destral i llances de fusta. No tenien disciplina ni cap tàctica militar, però en canvi tenien un gran poder intimidant doncs eren més alts i més forts que els romans. Amb els seus llargs cabells i arrissades barbes arribaven cridant i fent gesticulacions al camp de batalla, i en la lluita eren valents i extremadament agressius. És més, no lluitaven els homes sols, sinó també‚ les dones i els nens, el poble sencer.
L'any 113 aC els cimbres lluitaren contra els romans vencent-los en la batalla de Noreia, al sud dels Alps.
L'any 105 aC, es van dirigir a la Gàl.lia, on s'enfrontaren als romans en tres ocasions i en les tres van sortir guanyadors. També entraren a Espanya lluitant contra els celtes i els celtibers.
L'any 101 aC, van intentar penetrar a Itàlia, però abans d'arribar-hi van ser derrotats pel cònsol Gai Màrius en Aquae Sextiae, l'actual Aix, Provença.
A l'any 12 aC, els cimbres estaven manats per Armini (forma llatina d'Hermann). Entraren en conflicte un altre vegada amb els romans quan aquests van avançar fins els rius Weser i Elba, a l'est del Rhin. Novament van guanyar els cimbres, però l'any 9 dC, sota el govern del successor de Juli Cèsar, Octavi August, i comandats pel fillastre d'aquest, Drus, els cimbres foren definitivament derrotats a la batalla del bosc de Teutoburg. A partir d'aquell moment, la frontera romana en el Rhin Danubi fou respectada durant més de quatre segles.