Felip IV el Bell va succeir al seu pare Felip III en la corona de França.
En aquells temps, la figura del rei era la de l’elegit de Déu, el poder suprem del país.
Felip IV va envair Guienne governada pel rei anglès Eduard I, fill d’Enric III, i va recolzar als escocesos del nord d’Anglaterra en 1295 que mantenien lluites constants contra el sud.
En 1297, Eduard d’Anglaterra va contraatacar organitzant una invasió al nord de França gràcies a l’ajuda del compte de Flandes.
Però la pressió dels escocesos va obligar als exèrcits anglesos a tornar a l’illa, i França va aprofitar per envair Flandes i extendre la dominació francesa sobre la regió.
La Batalla de Kortrijk va significar una derrota francesa sobre les seves pretensions a Flandes.
Amb Felip IV, el procés de centralització a França va continuar.
Felip IV va degradar l’encunyació, posant a les monedes menys or o plata i guardant-se la diferència.
Va obligar als jueus i als prestamistes italians a entregar-li grans sumes de diners, quan no va poder treure més diners dels jueus, els va expulsar del regne. Va vendre títols de cavaller als burgesos rics. Va oferir la possibilitat que els serfs compressin la seva llibertat.