< Els visigots s. IV
L'Imperi Romà adoptà la religió cristiana a l'any 313.
Un got anomenat Ulfilas (en llegua germànica Wulfila significa cadell de llop) es convertí al cristianisme a l'any 332 i va predicar la nova religió entre els seus compatriotes.
Ulfilas creà un alfabet adaptat a la seva llengua i inventà l’escriptura gòtica. Va fer una traducció de La Bíblia al gòtic i actualment és aquest l'únic document escrit en aquesta llengua que ha arribat als nostres dies.
En aquells temps existien moltes sectes cristianes, però dues d'elles van destacar per la seva popularitat:
L'arrianisme: Secta fundada pel sacerdot Arri, que predicava la suprema importància de Déu, considerant a Jesús tan sols com un ser humà creat per Déu.
El catolicisme: Concepció adoptada per una assemblea de bisbes i, per tant , considerada la doctrina oficial de l’Església Universal (La paraula catòlic significa en grec universal). Creien en la Trinitat: Déu, Jesús i l'Esperit Sant eren el mateix. Pels catòlics, Jesús també era Déu.
Lentament tots els germànics que vivien dins les fronteres de l'Imperi van anar convertint-se al cristianisme, però no a la secta catòlica sinó a l'arriana, doncs Ulfilas no havia adoptat el cristianisme catòlic, sinó l'arrià, i això significà que finalment tots els germànics acabaren convertint-se a l'arrianisme.
Poc a poc es van anar relacionant els arrians amb els bàrbars, i els catòlics amb els romans i amb la gent "civilitzada". Els ciutadans romans que sentien simpaties vers l'arrianisme acabaren sent catòlics per no ser qualificats de bàrbars pels seus veïns.
El poble germànic i el poble romà quedaren d'aquesta manera distanciats per dues maneres d'interpretar la mateixa religió.
Durant tot el segle IV, es produïren constants enfrontaments entre les dues sectes, efectuant-se innumerables persecucions tant per una banda com per l'altra.