Durant el simbòlic regnat del merovingi Dagobert III, fill de Teuderic III, va morir a l'any 714 el majordom Pipí d'Heristal sense haver deixat un clar descendent, el que va provocar immediatament una greu crisi de successió que acabà amb un altre guerra.
Aquesta crisi l'hauria d'acabar un fill il·legítim del majordorm Pipí d'Heristal anomenat Karl.
Aquest nom prové d'una antiga paraula teutònica que designava la classe inferior dels homes lliures, i que més tard es va aplicar als criats en general. La paraula anglesa churl (pagerol, rústec...) té el mateix origen. Potser Pipí va batejar així al seu fill per indicar el baix naixement del noi, però més tard, el nom de Karl es va cobrir de glòria convertint se en el nom favorit entre la reialesa d'Europa occidental.
El nom germànic de Karl és més conegut per la forma francesa, Charles. La forma llatina és Carolus, pel que els seus descendents son anomenats carolingis. Però la dinastia carolíngia no va pujar al tron reial fins després de la mort de Carles, uns trenta cinc anys més tard.
Així doncs, Carles acabà amb la guerra refermant la seva autoritat al cap del govern del país. Al front dels exèrcits de Austràsia va vèncer les forces nèustrianes i es va consolidar com l'únic governant del regne franc. Com que durant aquesta guerra va descarregar dràstics cops militars com si fos un martell, es anomenat Carles Martell.
A la batalla de Poitiers (732), Carles Martel, rei franc, expulsa als àrabs al sud dels Pirineus i al 739 redueix la resistència de Narbona.