Al 1380, Carles VI va succeir al seu pare Carles V el Prudent (1337 - 1380).
El nou rei de França, Carles VI, tenia tres oncles:
Joan de Berri. Portava una vida luxosa.
Felip II l’Ardit (agosarat)
Als tres oncles del rei els hi interessava mantenir al jove Carles VI com un rei-titella, perquè els hi deixés a ells el govern.
Si bé al 1388, quan encara no tenia vint anys, Carles VI va anunciar que es feia càrrec del govern, al 1392 va agafar una malaltia que li va provocar lesions al cervell. Carles VI és conegut a la història com Carles el Boig. Per la resta del seu llarg regnat, que duraria trenta anys més, el rei alternaria els períodes de bogeria amb els de seny, quan mantenia l’enteniment mirava de governar tot i que no hi va haver cap continuïtat en el govern.
Felip l’Agosarat, duc de Borgonya, es va fer càrrec del govern en els períodes d’incapacitació del rei.
Elisabet de Baviera s’havia casat amb Carles VI el Boig, i el seu germà Lluís d’Orleans tenia un complert domini sobre la reina (eren amants). Així en els períodes de bogeria del rei, i després de que el seu oncle Lluís d’Anjou morís al 1384, Lluís d’Orleans dominava el govern.
Per la seva part, Joan de Nevers, que havia casat la seva filla amb el primogénit de Carles VI, Lluís duc de Guyenne, dominava al delfí.
Tan a Felip de Borgonya com al rei d’Anglaterra Ricard II, els interessava mantenir la pau. Ricard estava alesghores enfrontat amb la seva pròpia noblesa.
En 1396 es va acordar un matrimoni entre Ricard II i Isabel, filla de Carles VI. Es va signar una treva de vint-i-vuit anys més.
El germà petit del rei Carles VI, Lluís d’Orleans, s’havia casat amb la filla del duc de Milà i aspirava a construir-se un regne a Itàlia.
Ricard II d'Anglaterra va ser deposat i mort per un cosí seu, que va regnar com a Enric IV.