Embedded Files
Al 911 s’havia establer a la ciutat de Cluny, al Ducat de Borgonya, un monestir reformista. Aquella nova orde va ser recolzada pel rei Robert II de França i es va difondre amb força per França i Alemanya. A principis del segle XI, la reforma es va convertir en una força internacional, i el gran poder del papat estava sòlidament al seu darrera.
Un brillant i enèrgic monjo anomenat Hildebrand dominà a tots els papes durant un període de quasi trenta anys. Quan el papa Lleó IX fou escollit en 1049, Hildebrand li va fer convocar solemnes concilis en tres llocs diferents: Alemanya, França i Itàlia, per donar impuls a la reforma.
El papa Silvestre II va ser instructor del rei de França Robert II.
El papa Lleó IX va ser elegit al 1049.
La Pau i Treva de Déu
Les inacabables guerres privades entre nobles es feren pitjors a mesura que els temps milloraven. La fura d'aquestes batalles no perdonava a esglésies ni monestirs.
A partir de 990, es van iniciar un seguit de reunions de bisbes a l’Occitània a fi efecte d’aconseguir establir la Treva de Déu, una sujecció de la guerra a certes regles. La principal regla era convertir a totes les propietats i persones eclesiàstiques en una espècie de territori neutral que no podia ser tocat. Amb el temps, es va estendre fins la total prohibició de la guerra des del dimecres al vespre fins el dilluns a l’albada de cada setmana, i el mateix va passar durant molts dies de desdejuni i festius. Finalment, es va posar límit a les lluites durant tres quartes parts de l’any.
La primera de les assemblees de Pau i Treva de Déu als comtats catalans, va tenir lloc a Toluges (Rosselló), el 1027, sota presidència de l'abat Oliba. Es pot considerar com l’origen de les Corts Catalanes.
Trobem concilis de Pau i Treva a Niça, el 1041, i a Narbona el 1032, 1043 i 1054.
L'Església va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de la sagrera, o sigui, un radi de trenta passes al voltant d'una església, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no es podia dur a terme cap acte de violència, sota pena d'excomunió.
Pàg.23 - Encara que Robert II recolzà la Treva de Deu, va tenir problemes amb l'Església. S'havia casat amb la viuda d'un senyor veí de Blois, amb el que ampliava les seves possesions, però ella era la seva cosina. En teoria, els casaments d'aquesta mena estaven prohibits per l'Església, i es necessitaven dispenses especials per poder-se efectuar.
Pàg.24 - En aquest cas, però, l'Església no va accedir i excomunicà a Robert. Mentrestant, l'antic secretari d'Adalbert, Gerbert, fou proclamat Papa amb el nom de Silvestre II. Robert, en part per l'amistat de Silvestre i en part perquè es divorcià de la seva esposa, fou acceptat novament per l'Església a l'any 1001. Robert es casà un altre vegada amb Constància de Tolosa i tingué quatre fills i una filla.
El papat
El papat
Quan el nou bisbe accedia al seu càrrec, era necessari que el rei aprovés la seva elecció, feta, en teoria, pel papa. El rei cobrava una bona summa per fer-ho. Per aquest motiu, Felip I era impopular entre el clergat.
El monjo Ildebrando era el veritable poder que hi havia sota el papat, el qual va dominar durant gairebé trenta anys. Ildebrando va iniciar la lluita pel control de la investidura dels bisbes.
Page updated
Google Sites
Report abuse