Durant el segle XV, el Llenguadoc i els armanyacs, ajudats pels francesos, s'oposen a la dominació de Bordeus.
La França de Carles VII el Ben Servit (1403 – 1461) es redueix al "regne de Borges (Bourges)", al sud del Loira (1429)
A l'edat mitjana, Bourges va ser el cap de districte d'un vescomtat fins al segle XIV. Va ser la capital de l'efímer ducat de Berry. El delfí, futur Carles VII el Victoriòs, que havia trobat refugi a Bourges va ser qualificat de «petit rei de Bourges» durant la guerra dels Cent Anys. El seu fill Lluís XI el Prudent va néixer a Bourges, el 1423. Carles VII hi promulga la Pragmàtica Sanció el 1438.
La ciutat és molt coneguda per haver estat, en el transcurs de l'edat mitjana, una de les capitals europees de l'alquímia.
Quan Joanna Darc expulsa als anglesos de França, Carles VII esclafa la revolta dels aquitans, que havien demanat el suport dels anglesos de Lord Talbot.
Carles VII s'apodera de Bordeus, compra Montpeller al 1439, canvia Montelimar al 1447 i recull la Provença sense hereu al 1481.
Tota l'Occitània és francesa.