Quan semblava que la desaparició del poder dels huns representaria una època de tranquil·litat per l'imperi, i quan només feia un any que havia mort Atila, es va produir un fet que va fer que Roma s’enfronsés encara més:
L'emperador Valentinià III va fer assassinar al seu general Flàvi Aèci el mes de Setembre del 454. En represàlia, els soldats del general mort van fer assassinar al mateix Valentinià a principis del 455.
Roma va quedar sense govern, ni civil ni militar, i durant un any i mig es va desencadenar una profunda crisi interna doncs semblava que ningú estigués disposat a fer-se càrrec del país.
Però tot es va complicar quan aquesta crisi la voler aprofitar el rei vàndal Genseric: des de l'any 409, el poble vàndal havia prosperat en el seu regne al nord d'Àfrica amb capital a Cartago. Genseric havia fet construir una flota i havia conquerit les illes del Mediterrani. L'any 456 va fer arribar els seus vaixells fins la desembocadura del Riu Tíber i va entrar amb els seus exèrcits a Roma sense trobar ningú que li impedís el pas.
Roma va ser saquejada una vegada més, i aquest cop no hi va quedar res de valor. Els vàndals, però, no van destruir la ciutat i Roma va seguir lluint les seves esplèndides obres arquitectòniques sense cap desperfecte, senzillament la ciutat va quedar absolutament empobrida. L'imperi occidental cada vegada tenia menys valor.
Començament de l’Edat Mitjana [456-476]