La batalla de Poitiers
[721-737]
Aquitània, l'antic regne de Tolosa, era la regió més romanitzada i civilitzada de tota França i estava situada al sud de Nèustria. Havia conservat una certa independència dels reis merovingis mantenint el seu propi llinatge de ducs.
L'any 721, el duc d'Aquitània Eudes, a les portes de la seva capital, Tolosa, aconseguí frenar l'avanç dels exèrcits musulmans, que després de completada la conquesta de la península ibèrica van intentar expandir el seu domini més al nord.
L'any 732, els sarraïns van tornar a fer un altre ofensiva, aquesta vegada més potent i Eudes es va veure obligar a demanar ajut a Carles Martell que amb el recolzament de l’Església acceptà ajudar-lo amb la condició de que Aquitània s'integrés totalment al regne franc i que renunciés a la seva autonomia.
Els musulmans combatien a lloms d’àgils cavalls àrabs i la seva manera de lluitar era ràpida i lleugera. Carles adoptà un sistema totalment diferent que va tenir èxit: va equipar als seus soldats amb armadures pesades que resistien les fletxes i els cops de les lleugeres espases dels sarraïns i encara que els moviments del seu exèrcit eren més lents, finalment va aconseguir la victòria a les batalles de Tours i de Poitiers a l'any 732.
La derrota dels musulmans, però, no tan sols va ser deguda als encerts militars de Carles. Els sarraïns estaven acostumats a lluitar en camps oberts, en zones sense arbres i amb un clima càlid i sec. Els terrenys dels Pirineus i del centre francès abans de les roturacions, no eren precisament els llocs més apropiats pels àrabs. Però, a més, un altre motiu molt important era que l'extens Imperi Islàmic, amb capital a Bagdad, no podia mantenir-se en contacte amb unes regions tan llunyanes; l'Europa nord occidental no era objectiu de l'Islam. Segurament als musulmans els interessava més poder entrar a Europa per l'extrem oriental, més a prop del centre del seu imperi.
L'any 717, durant el governament del emperador Lleó III, els exèrcits àrabs van assetjar la mateixa Constantinopla no només per terra sinó també per mar, de manera que la van deixar incomunicada. La victòria cristiana s'aconseguí un any després gràcies a l'utilització d'una nova i rara arma: el foc grec.
Aquesta victòria va impedir definitivament el pas de l'Islam per l'est. (No va ser fins el segle XIX que els exèrcits turcs no envairien la meitat oriental d'Europa)
Així doncs, amb l'amenaça musulmana aturada a ambdós extrems, el centre d'Europa va viure una època de tranquil·litat en que no tenia que preocupar-se de les invasions estrangeres. Carles Martell aprofità aquestes condicions i es va dedicar a unificar el regne franc. Va seguir amb el seu càrrec de majordom durant els regnats dels reis merovingis Dagobert III, Xilperic II i Teuderic IV i aconseguí que tots els nobles francs li manifestessin un gran respecte.
L'any 737 va morir Teuderic IV, però Carles no va fer res per ser coronat rei i el tron reial va restar buit fins que no es va trobar un successor...