A la Corona de Castella, l’austracisme va ser una opció política nobiliària amb escasses aportacions populars.
A finals de 1705, Aragó es trobava en un estat d’efervescència política i agitació social. El malestar estava determinat per l’extrema duresa del règim feudal aragonès. S’hi afegia una important xenofòbia antifrancesa. Pagesos i artesans recolzaven a l’arxiduc tot i que hi havia molts indiferents. La baixa noblesa, la burgesia i un important sector del clergat es van apuntar al bàndol de l’arxiduc. L’alta noblesa, l’alt clergat i l’alt funcionariat van ser majoritàriament proborbònics.
A Aragó, Felip V va nombrar un virrei castellà, trencant la tradició que es va mantenir durant tota l’època dels Àustries de que fos un natural del país qui ocupés el lloc. En 1705, la monarquia va sol·licitar un donatiu voluntari destinat a finançar les tropes borbòniques que, en el seu camí en vers Catalunya, no feien més que provocar incidents entre la població. La major part dels nobles es va negar a donar diners al rei.