Al 1914 existia una pugna als Balcans entre Àustria-Hongria i Rússia per apoderar-se dels territoris europeus de l’Imperi otomà.
Al 1900 els britànics tenien 367 milions de súbdits colonials i els francesos 50 milions, mentre que els alemanys no arribaven a 12, menys que els holandesos o els belgues.
A tot arreu, els governs veien amb temor el desenvolupament del moviment obrer. El Kàiser, tal i com s’anomenava a l’emperador alemany, alarmat per la revolució russa havia manifestat: “Abans que res, s’ha d’acabar amb els socialistes, decapitar-los i impedir que puguin perjudicar, encara que sigui mitjançant matances. I després fer una guerra exterior. Però no abans i no enseguida.”
Es van formar dos grans blocs: La Triple Aliança (Àustria-Hongria, Alemanya i Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya).
Els alemanys en 1914 estaven millor preparats que ningú, tot i que estaven angoixats davant dels plans de rearmament dels seus dos principals enemics continentals, França i Rússia. La situació militar d’Alemanya s’estava deteriorant, de manera que procuraven iniciar una guerra preventiva el més aviat millor.
A la Primera guerra mundial van morir deu milions de soldats d’un total de setanta quatre milions de mobilitzats. Les morts de civils s’estimen en uns set milions: un milió com a conseqüència d’accions militars directes i sis milions per la fam i les malalties causades per la guerra. Altres eleven aquesta xifra fins a deu milions, incloent un milió i mig de víctimes de l’extermini dels armenis. La major part de les morts de civils per acció de guerra es reflecteixen en les “atrocitats” que van cometre els soldats de tots els exèrcits en tots els fronts.
Les pèrdues es reparteixen de la següent manera:
La Societat de Nacions.
Els guanyadors es van disposar a refer el mapa d’Europa i a repartir-se les colònies dels vençuts, imposant les seves decisions.
Alemanya, privades de les seves colònies i de la seva flota, i amb grans limitacions a la seva capacitat militar, no va experimentar grans pèrdues territorials.
Es volia frenar la seva prepotència sense debilitar-la en excés, ja què s’esperava que els alemanys servissin de barrera a l’amenaça del comunisme soviètic.
Àustria va quedar reduïda a un petit país de 6’5 milions d’habitants (contra els 51’39 milions que tenia l’imperi). Es va trobar mancada tan de les seves fonts d’aliments i matèries primeres com dels mercats on tradicionalment col·locava els seus productes industrials.
A Hongria se li va arrabassar dos terços del seu territori i tres quartes parts de la seva població.
Bulgària va perdre la major part de Macedònia
Polònia va desaparèixer.
Txecoeslovàquia.
Sèrvia.