Jordi Martell
Ed. Enric Borràs
El Llamp
El procés del colpisme té quatre nivells.
· Influència.
· Xantatge.
· Destitució.
· Suplantació.
Els exèrcits solen tenir una aparença oficial i monolítica, però són realitats dispars, enfrontades a voltes.
Pretorianisme: situació en la que la classe militar d’una societat donada exerceix un poder polític
independent de l’esmentada societat, en virtut de l’ús efectiu o de l’amenaça de l’ús de la força.
L’exèrcit de l’Antic Règim era una milícia estamental. La graduació militar es corresponia amb la posició social; els professionals de les armes ho eren en funció de la seva pertinença a la classe dominant – la noblesa – i exercien tasques militars en tant que detentadors del poder polític. No tenien necessitat d’emprar mètodes colpistes.
Els exèrcits tal com els coneixem actualment són producte de la societat burgesa.
A Espanya, els primers intents d’organitzar un cos d’oficials, diferenciat de l’aristocràcia, van ser fruit de les Corts de Cadis.
L’exèrcit espanyol esdevindrà un medi per ascendir socialment i política. Matrimonis entre generals i els seus fills amb la noblesa i l’alta burgesia.
Des del segle XIX es va mantenir [dins l’exèrcit] i fomentar un mode de vida aristocràtic.
L’aristocràcia de naixement havia estat reemplaçada per l’aristocràcia de l’educació. El resultat va ser l’aparició de l’esperit de cos (esperit de casta aristocràtica).
La debilitat de les institucions espanyoles donaren peu a la intervenció dels militars.
Les lluites contra el carlisme foralista i contra els independentistes cubans i filipins havien desenvolupat en els militars un nacionalisme ferotgement dominador i expansionista.
El convenciment de se la garantia més sòlida front els moviments antiespanyols va trontollar amb la pèrdua de Cuba al 1898. Aleshores, la lluita contra les colònies peninsulars va constituir el seu nou objectiu.
Des del 98 es varen concretar en el manteniment de l’ordre públic i en la lluita contra les reivindicacions catalanes i basques.
Segle XX. Les forces armades són els guardians de l’ordre establert tan en el franquisme com en el període constitucional.
· Article 37 de la Ley Orgánica del Ejército: correspon a les forces armades [franquistes] garantir ”... la defensa del orden institucional.”
· Article 8.1 de la Constitució de 1978: Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
La Constitució del 78, igual que la llei franquista estableix “la indisoluble unidad” de l’Estat espanyol.
· Article 2: La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
El rei d’Espanya és considerat constitucionalment el comandant suprem de l’exèrcit. Aquest fet enllaça amb la tradició prusiana iniciada per Alfons XII.
Al 1978 es va produir una vergonyosa submissió dels constituents a les pressions castrenses.
L’OTAN és un instrument intervencionista que assegura la subjecció dels Estats al sistema capitalista.
Resumint:
· Exacerbat nacionalisme.
· Defensa de la burgesia.
· Aïllament.
· Autoreclutament.
· Armament.
· Missió antisubversiva.
· Intervencionisme.