Els càtars XIII

< Els càtars XII

Allunyada dels centres teològics carolingis, l'Occitània va desenvolupar un pensament propi.

Els càtars no són gaire nombrosos però són respectats pel poble. Van significar un desafiament pels poders de França: el rei i l'església.

• Desafiament per la llibertat d'expressió del lliure pensament.
• Desafiament pel rei de França on el feudalisme desapareixia davant les llibertats comunals.

I era una terra rica que s'obria a la Mediterrània...

Al 1209-1213, Arnau Amalric, al cap dels creuats contra l'heretgia occitana, incendia l'església de la Magdalena a Béziers, cremant a tots els que hi eren refugiats, càtars i cristians. Carcassona cau en mans de Simó de Montfort eliminant al seu vescomte Raimon Roger Trencavell. Cauen també Minerva, Termes, Cabaret, Laveur (?), el Roergue i el Carci (Quercy).

Raimon IV de Tolosa i Pere II d'Aragó, en la coalició catalano-occitana, li fan front.

El 12 de setembre (Santa Sara) de 1213, Simó de Montfort venç a la batalla de Muret i es proclama comte de Tolosa.