TEXTOS EL PLANETA TERRA

demanes. Un astorament sobtat va obrir la boca de josuè, Que no pots fer que el sol es deturi, va preguntar, i la veu li tremolava perquè creia que estava proferint, ell en per­sona, una horrible heretgia, No puc fer deturar el sol perquè el sol ja esta parat, sempre ho ha estat, des que el vaig deixar on és, Tu ets el senyor i no et pots equivocar, però no és això el que els meus ulls veuen cada dia, el sol neix per una banda, du­rant tot el dia viatja pel cel i desprès desapareix per la banda oposada, fins que l’endemà torna a sortir, Sí, efectivament al­guna cosa es mou, però no és el sol, és la terra, La terra esta pa­rada, senyor, va dir josuè amb la veu alterada, desesperada, Que no, home, els teus ulls t' enganyen, la terra es mou, dóna voltes sobre si mateixa i giravolta per l'espai al voltant del sol, Doncs si es tal com dius, fes que pari la terra, que pari el sol que pari la terra a mi m'és igual, el que m'importa es destruir els amorreus, Si faig parar la terra, no només s’acabaran els amorreus, s’acabarà també el món, s’acabarà la humanitat, s’acabarà tot, éssers i coses, fins i tot els arbres, malgrat les arrels que els connecten a la terra, tot sortirà disparat, com una pe­dra quan la llences amb la fona, Creia que el funcionament de la màquina del món depenia només de la teva voluntat, senyor, Ja prou que l’exerceixo, i fins i tot algunes persones en nom meu, per això hi ha gent que esta tan descontenta, alguns m'han girat l'esquena, d'altres arriben a negar la meva existència, Castiga'ls, No entra dins la meva llei, no està al meu abast, ...

José Saramago. Caín. Ed. 62, Barcelona, 1ª ed 2009, 142 pp. Pàg. 98.

L'àngel de coure. ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR. EL VENDRELL, BAIX PENEDÈS.

Conten les cròniques locals que, el 6 d'agost del 1784, una veintena de joves vendrellencs va entrar a la vila entre sons de gralles i aclamats pels seus veïns. Carregaven un gran penell de coure daurat en forma d'àngel, de gairebé tres metres d'alçària i més de cent quilograms de pes. L'havien dut a peu des de Vilanova i la Geltrú, lloc on el mestre argenter de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell. Acabada la missa, l'àngel fou hissat fins al punt més alt del campanar de l'església.

Al llarg del segle XVIII, al capdamunt dels campanars de nombroses esglésies del Gran Penedès, hi proliferaren penells en forma d'àngel. Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Masllorenc o Albinyana també tingueren el seu àngel daurat. El del Vendrell però, és avui el més antic dels que es conserven.

Des de dalt del campanar estant amb el pas dels anys, l'àngel del Vendrell ha perdut i recuperat cames, braços i ales i ha vist com els milicians saquejaven la parròquia. Però mai aquest àngel no ha deixat d'assenyalar amb el dit índex, tot girant sobre la seva cama esquerra, la direcció correcta on bufa el vent.

BARBARA VASTENAVOD

www.elvendrellturistic.com

Revista Sàpiens, 99, gener 2011, pàg. 65. ISSN: 1695-2014.