Embedded Files
El turisme també té inconvenients i crea uns certs problemes, el més important dels quals és l'estacionalitat, és a dir, que només dura uns quants mesos. Durant l’estiu s'han de cobrir despeses i obtenir beneficis, cosa que implica l'augment dels preus als llocs turístics durant la temporada alta, la de màxima afluència de visitants. Aquestes pujades afecten negativament els habitants de la zona que no són turistes ni viuen del turisme.
L'aglomeració de gent en un lloc comporta la construcció d'obres públiques, com carreteres, i la creació de serveis adequats, com el de correus, la qual cosa representa una despesa important per al país receptor, que només està a ple rendiment a l’estiu, mentre que queda infrautilitzat la resta de l'any. Per pal·liar l'estacionalitat del turisme s'intenta atreure el turisme de la tercera edat, que pot viatjar tot l'any si se li ofereix a uns preus ajustats.
Els guanys fàcils que facilita el turisme provoquen l'especulació dels solars, que assoleixen preus abusius que la població autòctona no pot pagar. Per compensar el cost del sòl, moltes vegades es construeix en alçària, i aquests grans edificis, situats preferentment a la línia de costa, causen pèrdues irremeiables al paisatge.
Els països subdesenvolupats intenten atreure els turistes dels països rics; però perquè aquests hi vagin cal oferir-los grans hotels als llocs més atractius i proporcionar a aquests llocs la infraestructura que els manca, com carreteres, aigua abundant, etc.
Per equipar zones turístiques i fer hotels cal una forta inversió inicial. Les grans companyies turístiques i de viatges (els anomenats tour operators) financen aquestes despeses També són les grans companyies les úniques capaces de reclutar, als països rics, els clients necessaris per omplir aquests hotels i les que els transporten des del país d'origen. Finalment, es pot dir que són aquestes companyies les que es queden la part més gran dels beneficis.
Page updated
Google Sites
Report abuse