7.1.5.1 L'agricultura

A la façana marítima, a la plana litoral i als cursos baixos dels rius s'hi dóna una agricultura intensiva i d'elevada productivitat, aprofitant els sòls d’al·luvió, la bonança del clima i la disponibilitat d'aigua fluvial o dels aqüífers. Avui, però, la costa és un espai molt poblat i amb moltes ciutats, on l'agricultu­ra difícilment pot competir amb la creixent urbanització, el turisme i el traçat de noves vies de comunicacions.

A les comarques més urbanes, i especialment al voltant de Barcelona, molt poques persones es dediquen a l'agricultura i encara moltes d'elles ho fan a temps parcial. Una excepció és el Maresme, on han resistit petites explotacions de conreus molt intensius, en sistema d'hivernacle, especialitzades en flor talla­da que es comercialitza a un alt preu. En canvi, les riques hortes del Baix Llo­bregat, que tradicionalment havien abastit Barcelona de verdura fresca de quali­tat, estan desapareixent a causa de l'ampliació de l'Aeroport del Prat i de la pressió derivada de la creixent urbanització.

(enllaç mapa)

Altres zones de regadiu es troben al Baix Ebre, al Montsià, i al Delta de l'E­bre, on es produeix arròs. A les terres interiors, regades pel riu Segre i el canal d'Urgell, especialment al Segrià, s'hi conreen fruiters en explotacions petites, però molt capitalitzades, organitzades en cooperatives per a la comercialització i l'exportació de pera, poma i préssec.

A les zones més humides de Girona i a les comarques del Prepirineu, els conreus estan dedicats prioritàriament a la producció de farratges i blat de mo­ro i es destinen bàsicament a la ramaderia.

A les terres litorals i prelitorals de secà i a les terres de l'interior s'hi conreen cereals, olivera i vinya amb un alt grau d'especialització, com passa amb l'ordi a la Segar­ra, l'olivera a les Garrigues o la vinya al Penedès, el Prio­rat i el Camp de Tarragona entre d'altres. L'avellaner ha colonitzat el Camp de Tarragona i, juntament amb el gar­rofer, s'estén cap al sud.

A Catalunya hi predominen les propietats petites i l'explotació familiar, però amb un nivell alt de capita­lització i amb una estructura productiva moderna, molt orientada als mercats intern i d'exportació. Aquest tipus d'explotació agrària, però, també presenta proble­mes, com ara la sobreexplotació dels aqüífers, perquè és una gran consumidora de recursos hídrics, i l'ús abusiu d'adobs i de productes fitosanitaris.