7.1.5.1 L'agricultura
A la façana marítima, a la plana litoral i als cursos baixos dels rius s'hi dóna una agricultura intensiva i d'elevada productivitat, aprofitant els sòls d’al·luvió, la bonança del clima i la disponibilitat d'aigua fluvial o dels aqüífers. Avui, però, la costa és un espai molt poblat i amb moltes ciutats, on l'agricultura difícilment pot competir amb la creixent urbanització, el turisme i el traçat de noves vies de comunicacions.
A les comarques més urbanes, i especialment al voltant de Barcelona, molt poques persones es dediquen a l'agricultura i encara moltes d'elles ho fan a temps parcial. Una excepció és el Maresme, on han resistit petites explotacions de conreus molt intensius, en sistema d'hivernacle, especialitzades en flor tallada que es comercialitza a un alt preu. En canvi, les riques hortes del Baix Llobregat, que tradicionalment havien abastit Barcelona de verdura fresca de qualitat, estan desapareixent a causa de l'ampliació de l'Aeroport del Prat i de la pressió derivada de la creixent urbanització.
(enllaç mapa)
Altres zones de regadiu es troben al Baix Ebre, al Montsià, i al Delta de l'Ebre, on es produeix arròs. A les terres interiors, regades pel riu Segre i el canal d'Urgell, especialment al Segrià, s'hi conreen fruiters en explotacions petites, però molt capitalitzades, organitzades en cooperatives per a la comercialització i l'exportació de pera, poma i préssec.
A les zones més humides de Girona i a les comarques del Prepirineu, els conreus estan dedicats prioritàriament a la producció de farratges i blat de moro i es destinen bàsicament a la ramaderia.
A les terres litorals i prelitorals de secà i a les terres de l'interior s'hi conreen cereals, olivera i vinya amb un alt grau d'especialització, com passa amb l'ordi a la Segarra, l'olivera a les Garrigues o la vinya al Penedès, el Priorat i el Camp de Tarragona entre d'altres. L'avellaner ha colonitzat el Camp de Tarragona i, juntament amb el garrofer, s'estén cap al sud.
A Catalunya hi predominen les propietats petites i l'explotació familiar, però amb un nivell alt de capitalització i amb una estructura productiva moderna, molt orientada als mercats intern i d'exportació. Aquest tipus d'explotació agrària, però, també presenta problemes, com ara la sobreexplotació dels aqüífers, perquè és una gran consumidora de recursos hídrics, i l'ús abusiu d'adobs i de productes fitosanitaris.
