7.1.2.1 La Política Agrària Comunitària (PAC)
Des de la seva fundació el 1957, la CEE va potenciar l'agricultura amb la intenció d'aconseguir proveir els països comunitaris i d'elevar les rendes agràries. Per fer-ho, va subvencionar els productes i en va comprar els excedents. Espanya va entrar a la CEE just en un moment en què aquesta va canviar de política, fet que va provocar una certa desorientació dels agricultors espanyols, que havien fet un gran esforç per intensificar els conreus i augmentar-ne la productivitat.
La política comunitària s'havia d'adaptar a les noves circumstàncies perquè les ajudes econòmiques provocaven una sobreproducció i la compra d'excedents mantenia els preus agraris comunitaris per damunt dels preus del mercat internacional. A més, l'ingrés de països amb unes rendes agràries més baixes exigia disminuir l'ajuda a països desenvolupats, com Espanya.
L'any 2003 la Política Agrària Comunitària (PAC) va modificar l'orientació a favor d'una competitivitat més gran i una millor adaptació a la demanda i va restringir les ajudes econòmiques. Això obligà Espanya a limitar moltes inversions previstes i a eliminar àrees de conreus subvencionats, com el tabac i el cotó. L'any 2004 la Unió Europea es va ampliar amb deu estats més, que es van beneficiar de l'estabilitat dels preus i de les ajudes econòmiques, però l'increment de les seves terres de conreu (un 30% més de terres) va obligar a replantejar l'agricultura comunitària.
Per al període 2007-2013 la UE va assignar a Espanya una ajuda de 7.213 milions d'€ i la Comissió Europea va aprovar el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013, amb aquests objectius essencials:
Augmentar la productivitat de l'agricultura i de la silvicultura perquè siguin competitives als mercats internacionals.
Desenvolupar la indústria agroalimentària, la primera del sector industrial espanyol, per augmentar el valor afegit dels productes agraris i forestals.
Millorar el medi ambient i l'entorn rural i també la qualitat de vida i la diversificació a les zones rurals.
Basant-se en el reglament, la UE també ha concedit una ajuda especial a comunitats autònomes com a compensació de la reducció que ha aplicat al cotó (Andalusia i Múrcia) i al tabac (Andalusia, Canàries, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Extremadura, Navarra i el País Basc).
