Les diputacions provincials

El territori de Catalunya, des d’abans del segle XII, es dividia en vegueries, que anaren augmentant en nombre i esdevingueren la demarcació bàsica de l’administració territorial. Sense modificacions essencials, les vegueries passaren a denominar-se corregiments, després del Decret de Nova Planta de Felip V (1716). Durant el segle XIX, però, i com a conseqüència de la Constitució de Cadis (1812) s’introdueix un element nou en l’estructura geogràfica del país, concebut a imitació de la divisió departamental francesa: la província. Aquesta divisió s’implantà a partir del Decret del ministre Javier de Burgos (1833) i la Diputació va ser la corporació que n’exercí el govern.

En establir-se aquesta divisió territorial i administrativa, s’intentava modernitzar l’estructura i el govern de l’estat. Malgrat ser un element estrany, va ser aprofitada d’una manera eficaç per al desenvolupament de l’activitat política de Catalunya. Cal recordar que el triomf de Solidaritat Catalana va portar a la presidència de la Diputació de Barcelona Enric Prat de la Riba, que, amb el seu esforç, va aconseguir, l’any 1914, la creació de la Mancomunitat de Catalunya –òrgan que reunia les quatre diputacions catalanes i antecedent immediat de la Generalitat republicana–, que malauradament va ser abolida pel règim dictatorial imposat el 1924.

Quan l’any 1931 es va restaurar la Generalitat, a Catalunya van desaparèixer les diputacions. Foren novament constituïdes pel franquisme el 1949, deu anys després d’acabada la guerra civil. Per la seva banda, la Constitució espanyola de 1978, en definir la província com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat”, preveu que el govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu”.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya, si bé esmenta les províncies per indicar el territori de Catalunya com el de les comarques compreses en les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, estableix que la Generalitat estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques, i que també podrà crear demarcacions supracomarcals”. Concreta, però, que una llei del Parlament regularà l’organització territorial de Catalunya.

L’aprovació, més tard, de la Llei sobre organització comarcal de Catalunya va establir aquesta nova estructura comarcal. S’havia de trobar, doncs, una solució a la duplicitat que representaven totes dues organitzacions territorials supramunicipals (la provincial i la comarcal) amb la convicció que, per tal d’evitar la complicació que això pogués comportar, s’havia d’aconseguir un sol estadi estructural per damunt de les entitats municipals.

Per això mateix, una llei sobre el règim provisional de les competències de les diputacions provincials regula l’esmentat règim provisional de les diputacions catalanes i el seu exercici, mentre no es produeixin les condicions legals que facin possible que el govern i l’administració de les províncies s’integrin a la Generalitat amb la consegüent desaparició de la divisió de Catalunya en províncies. També determina que les lleis del Parlament de Catalunya han de distribuir les competències de les diputacions provincials entre l’administració de la Generalitat i les comarques. I la mateixa llei concreta que els acords relatius al traspàs de serveis i recursos seran adoptats per una Comissió mixta integrada per representants de la Generalitat i de les quatre diputacions catalanes.

El pas definitiu per assolir una província única amb el desplegament de l’estructura comarcal s’estableix així: el govern de la Generalitat, un cop constituïts els consells comarcals, ha de presentar al Parlament, en les condicions que es determinen, una proposta per tal d’obtenir, a través de l’alteració dels límits provincials, la integració en una sola província, denominada Catalunya, de les actuals províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

El projecte haurà d’establir les bases per a la desconcentració i la descentralització dels serveis de la Generalitat i, entre d’altres principis, haurà de preveure la creació d’un nombre de regions no inferior a cinc.

(enllaç imatge)

(enllaç imatge)

(enllaç imatge)

(enllaç citació)

Lluís Companys, president de la Generalitat republicana afusellat per ordre del cap d’estat feixista F. Franco (enllaç imatge)

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: Les entitats metropolitanes →→→→