La població espanyola

El 2010 la població estimada d'Espanya era de 46.951.532 habitants fent-lo el 32è Estat més poblat del món, i el vuitè d'Europa. Des del descobriment i colonització d'Amèrica fins la segona meitat del segle XX, Espanya va ser un país d'emigració. Les taxes de natalitat i mortalitat van començar a descendir des del començament del segle XX, tot i que durant el règim franquista, la taxa de natalitat es va incrementar, ja que el govern encoratjava les famílies nombroses, mentre que les taxes de mortalitat van disminuir. A partir de la dècada dels seixanta, el declivi en la taxa de natalitat va tornar a decrèixer, per la qual cosa, la taxa de creixement natural va arribar a ser gairebé nul·la a finals del segle XX, tot i que s'ha tornat a incrementar gràcies als naixements de la població immigrants. L'esperança de vida s'ha incrementat considerablement, i a finals del segle XX ja era una de les més elevades del món. El declivi de la taxa de mortalitat i l'augment de l'esperança de vida van ser causa del miracle econòmic dels seixanta, i la disponibilitat de serveis mèdics d'alta qualitat per part del govern.

El 2009, la taxa de natalitat es va estimar en 9,72 naixements per cada 1.000 persones, la taxa de mortalitat en 9,99 defuncions per cada 1.000 persones, per la qual cosa el creixement natural va ser negatiu. La taxa neta de migració es va estimar en 0,99 immigrants per cada 1.000 habitants, per la qual cosa la taxa de creixement poblacional es va estimar en 0,072%. L'esperança de vida es va estimar en 80,05 anys. A partir del "miracle econòmic" dels seixanta la població espanyola es va urbanitzar. El 2009, es va estimar que el 77% de la població espanyola era urbana, amb una taxa d'urbanització de canvi anual del 0,9%.

Espanya presenta una de les taxes més grans d'immigració del món (de l'1,5% anual el 2005, només superat en la Unió Europea per Xipre), i és, després dels Estats Units, el segon Estat del món que rep més immigrants en termes absoluts. El 2006, el 9,27% de la població espanyola era de nacionalitat estrangera. El 2005 l'Estat va rebre el 38,6% de la immigració extracomunitària cap a la Unió Europea, sobretot ciutadans d'origen llatinoamericà, d'altres estats d'Europa i del Magrib.

D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística el 2005 havia 3,7 milions d'estrangers a Espanya, encara que les estimacions d'organismes independents han suggerit una xifra de 4,8 milions. Segons les dades dels permisos de residència del 2005, a l'entorn de 500.000 immigrants eren marroquins i 500.000 eren equatorians. Altres grups d'immigrants inclouen britànics, francesos, argentins, alemanys i bolivians. El flux d'immigrants ha incrementat la taxa de creixement poblacional, malgrat la baixa taxa de natalitat que es troba a la meitat del nivell de reemplaçament. No obstant això, l'arribada contínua d'immigrants, especialment dels que arriben per mar de l'Àfrica, ha causat una certa tensió social. Espanya actualment té la segona taxa d'immigració més alta de la Unió Europea després de Xipre, i és el segon país que més immigrants rep del món (en termes absoluts) després dels Estats Units. Del nombre total d'immigrants que van arribar a la Unió Europea el 2006, el 44,7% va escollir Espanya com a destinació final.

Causes dels processos migratoris actuals

Les causes d'emigració del col·lectiu més nombrós, el “emigrats per força”, les hem de cercar en les característiques de la zona del món d'on procedeixen, el Tercer Món. Algunes característiques d'aquests països són:

• Són situats, majoritàriament, al sud del paral·lel 30N.

• Representen més de les tres quartes parts de la població mundial.

• Estan mancats sovint de democràcia interna: la inestabilitat política, la guerra, la violència i la inseguretat, s'afegeixen a la pobresa i l’atur.

• Han estat espoliats durant molts anys pels països de l'anomenat Primer Món, fins als voltants de l'any 1960, que van aconseguir una certa independència.

• Son explotats, actualment, per les empreses multinacionals, que controlen el comerç mundial: imposen preus alts per a les mercaderies que el Primer Món exporta al Tercer Món i preus baixos per a les que importa d'aquest mateix Món.

• Estan mancats de recursos econòmics tant per generar un procés de desenvolupament industrial i tecnològic, com per eixugar un deute extern asfixiant que els impedeix sortir del cercle viciós de la pobresa.

La situació del Tercer Mon permet elaborar aquesta llista de causes d'emigració:

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES: 5. Població →→→→