7.2.3.4 Situació actual de la indústria espanyola
La indústria espanyola després de la seva entrada a la UE va viure un procés de modernització productiva, tot i que, a partir de 1990, va haver de superar un període de crisi, més fort el 1993. A mitjan dècada dels 1990, ja recuperada, esdevingué el sector d'activitat més productiu mercès a la moderació salarial i a la flexibilitat en la contractació laboral. L'economia creixia per damunt de la mitjana europea i augmentava la inversió espanyola als països de la UE, alhora que empreses d’aquí s'instal·laven a Portugal, al nord d'Àfrica i a Hispanoamèrica.
La indústria ha tingut un bon ritme de creixement de vendes, producció i demanda, malgrat que va perdent importància en el conjunt de l'activitat econòmica com a conseqüència de la terciarització general de l'ocupació.
Malgrat tot, l'any 2007 la crisi financera als EUA afecta l'economia mundial. A la UE s'ha iniciat una tendència baixista general que a Espanya es reflecteix en una recessió de la cartera de comandes, un augment dels estocs i una desacceleració de l'ocupació.
Els reptes de la indústria espanyola
La indústria espanyola presenta diversos problemes estructurals que afecten negativament la seva competitivitat davant de l'economia europea i de l'economia global.
Hi ha un nombre escàs de grans empreses i hi són predominants les petites i mitjanes, que tenen l'avantatge d'adaptar-se més bé a les demandes del mercat i de presentar menys conflictes laborals, però no permeten que l'augment de la producció repercuteixi a la baixa en el preu unitari, ni tampoc fer grans despeses en noves tecnologies. L'Instituto de la Mediana y Pequeña Empresa Industrial fomenta la innovació de les PIME i la col·laboració tecnològica entre elles.
La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet que augmenta el cost laboral. Un dels recursos per millorar la productivitat és l'aplicació de les innovacions derivades de les TIC, però la despesa espanyola en aquest sentit es troba molt per sota de la despesa de la UE.
El nivell tecnològic és baix i el percentatge d'inversió en R +D, insuficient (només l'1,4% d'indústries manufactureres espanyoles presenten un nivell alt d'intensitat tecnològica i només 22 empreses espanyoles figuren a la llista de les mil empreses que inverteixen més en innovació).
Això provoca una balança tecnològica deficitària: les principals empreses d'automòbils, maquinària elèctrica, aparells electrodomèstics i productes farmacèutics fabriquen amb patents estrangeres, que són una bona font d'ingressos per als països que les creen, però una despesa enorme per a països com Espanya, que han de pagar per aplicar-les.
Per tant, és bàsic dedicar un percentatge més elevat del PIB a R + D i impulsar la millora del sistema educatiu i la formació tècnica laboral.
Conseqüències de la incorporació de nous Estats a la UE
La incorporació de nous països a la UE afecta la indústria espanyola per diverses causes: aquests països gaudeixen de més proximitat al gran eix industrial europeu constituït pels països nòrdics, Alemanya i el nord d'Itàlia; d'altra banda, la seva estructura productiva és semblant a l'espanyola, la seva mà d'obra és més barata i la seva productivitat i qualificació en alta tecnologia són més grans. A més, la inversió del capital estranger els ha permès la implantació d'empreses d'alta tecnologia i això ha fet augmentar el seu potencial industrial dins de la UE.
Un dels sectors de la indústria espanyola més afectats és el de la automoció, en el qual Espanya ha mantingut un bon ritme d'exportacions; el sector està dominat per empreses de capital estranger que poden deslocalitzar les indústries per tal de reduir els costos, fet que tindria conseqüències negatives per a les indústries de components. Espanya hauria d'orientar el seu teixit industrial de manera que pogués incrementar la qualitat i la productivitat per fer front a la competència dels nous països de la UE, que tendeixen a desplaçar Espanya del seu segment del mercat exportador.
