Espanya és el segon país de la Unió Europea en importància ramadera. És un sector tecnificat i molt relacionat amb la indústria transformadora. La ramaderia aporta al voltant d'un 40% de la producció final agrària. Aquesta participació va créixer de significativament a la dècada dels 1960 i ha continuat estable, o potser amb una lleugera davallada fins ara.
L'explotació ramadera que es practica a Espanya alterna sistemes tradicionals amb formes de producció intensiva que tenen tecnologies molt avançades. Les produccions més remarcables s'obtenen a partir de 4 tipus diferents de bestiar:
Bestiar boví. Un dels pilars de la ramaderia estatal; a més, Espanya és el tercer país de la UE en nombre de caps de bestiar boví. La tendència dels darrers anys indica un descens del nombre de ramaders i una especialització creixent en la producció de carn i de llet.
Bestiar oví. Les pràctiques tradicionals han desaparegut en la cria d’aquest bestiar, com la transhumància, i s’ha produït una professionalització gradual en aquest sector. La producció de llana és residual, ja que interessa més la producció de carn i llet.
Bestiar porquí. Ha arribat a un gran desenvolupament i un alt grau d'industrialització i d'intensificació productiva. La cria de porcs es destina al consum fresc i a la fabricació d'embotits (xarcuteria).
Avicultura. Molt industrialitzada, amb alts rendiments. El nombre d'aus sacrificades es manté sense variacions sensibles, però el preu en viu que es paga als ramaders ha augmentat progressivament des del 2001, mentre que la producció d'ous es manté igual que el seu rendiment en relació amb les gallines ponedores.