Divisions administratives de segon nivell: les províncies

La constitució espanyola estableix les províncies com a divisió administrativa de segon nivell i la base per mitjà de la qual es crearien les comunitats autònomes. És a dir, les províncies són divisions administratives els privilegis de les quals són conferits pel govern central i no pas per les comunitats a les quals pertanyen. Les províncies, constitucionalment, són entitats locals amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis, i són governades per diputacions. No obstant això, existeixen alguns règims diferents quant a les diputacions:

• • les comunitats autònomes uniprovincials assumeixen les competències de llurs respectives diputacions provincials;

  • la Comunitat Foral de Navarra assumeix les competències de la diputació provincial;

  • les comunitats insulars (Canàries i i les Illes Balears) gaudeixen de consells insulars;

  • al País Basc, les diputacions forals dels territoris històrics assumeixen les competències de les diputacions provincials.

La divisió provincial actual va ser creada el 1833 per Javier de Burgos sobre els límits dels antics regnes hispànics basant-se en els ideals d'igualtat i en el centralisme del nou règim inspirat en la Revolució Francesa. Es va oficialitzar per mitjà del Reial Decret del 30 de novembre. Aquesta divisió encara és vigent, llevat d'alguns petits canvis territorials que es realitzarien poc després de la publicació del decret, i del decret llei de Miguel Primo de Rivera que el 1927 dividia les illes Canàries en dues províncies. En l'actualitat són 50 les províncies d'Espanya. Les províncies són les circumscripcions utilitzades per a les eleccions generals del Congrés dels Diputats, i en conjunció amb les comunitats autònomes, per a les eleccions del Senat.