3.2.4 Localització de les principals varietats climàtiques a Catalunya i Espanya
Catalunya
Situada dins la zona temperada de l’hemisferi septentrional, Catalunya presenta, ultra les característiques climàtiques pròpies de la seva latitud, uns trets particulars, que deriven tant de la influència d’àrees pròximes (mar Mediterrània, Europa atlàntica, àrees continentals peninsulars, que configuren una varietat climàtica pròpia d’un sector de transició) com de la diversitat del relleu, que accentua aquesta varietat del clima.
Les temperatures mitjanes anuals són relativament elevades: oscil·len des de 0°C (a les zones més fredes dels Pirineus) fins als 17°C (al sector costaner meridional). El contrast tèrmic més accentuat és a les planes interiors de la Depressió Central (amb una amplitud d’uns 18-21°C), mentre que al litoral l’oscil·lació és menor (13-15°C d’amplitud). Això fa que, mentre que el perill de glaçades a l’interior s’estén de novembre a maig, les glaçades siguin accidentals al litoral. Les temperatures màximes són assolides a l’interior (les Garrigues, 43°C), i les mínimes, als Pirineus (-30°C).
La pluviositat és bastant variable: major als Pirineus, Prepirineus, Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la Serralada Prelitoral (constituint l’anomenada Catalunya humida), i menor a la resta del territori (Catalunya seca); aquestes dues unitats són separades per la isohieta dels 700 mm de pluja anuals. El règim de precipitacions presenta una tendència equinoccial. En detall, hom pot distingir un sector de règim típicament mediterrani, amb estius secs i pluges a la primavera i, sobretot, a la tardor, i un sector de règim pirinenc, amb abundants precipitacions pel maig i el juny i tendència a estius humits. La humitat —més elevada a les àrees muntanyenques septentrionals i orientals i al litoral, i menor a les planes interiors— se situa correntment entre el 65 i el 67% d’humitat relativa.
Reunint aquests diversos factors, hom s’acorda a distingir tres grans dominis climàtics a Catalunya: un de clima alpí i subalpí, a l’alt Pirineu (amb temperatures baixes, innivació i pluviositat altes), un de clima atlàntic, reduït a la conca de la Garona (plujós, fresc, humit) i un de clima mediterrani, que ocupa la resta del territori, i que hom pot subdividir en una àrea de muntanya alta (Prepirineus, Serralada Transversal, Montseny), que marca la transició del clima subalpí al mediterrani, amb un curt període sec, temperatures més suaus i pluviositat i innivació menors, una àrea de muntanya mitjana i baixa, a la Serralada Prelitoral, amb pluviositat ja molt inferior, neu escassa i mitjana tèrmica més elevada, una àrea de litoral (Depressió Prelitoral, Serralada Litoral, planes costaneres), amb precipitacions encara més baixes, estius secs i tardor plujosa, i una àrea de continental (Depressió Central), amb 5-7 mesos de secada i elevada oscil·lació tèrmica anual. Aquest conjunt d’elements climàtics determina, juntament amb les característiques pedològiques i hidrogràfiques, el marc d’aprofitament agrícola del territori català. En general, hom pot dir que la manca d’aigua és un factor limitador de la producció agrícola en extensos sectors. La Catalunya que no pateix secada resta circumscrita a les àrees de clima d’alta muntanya i atlàntic. Les àrees amb un o dos mesos de secada són molt extenses. A les planes interiors, continentals, els mesos àrids són quatre, de juny a setembre.
Espanya
L’estat espanyol, per la seva latitud i la seva posició, presenta un clima de tipus temperat càlid en general.
La distribució del relleu, però, determina tres grans regions climàtiques: l’atlàntica, la mediterrània i la interior. La primera, que comprèn l’estreta façana de l’Atlàntic i de la Cantàbrica, rep els vents humits de l’Atlàntic, els quals generen gran pluviositat (gairebé sempre superiors als 1 000 mm anuals) i temperatures benignes (hiverns suaus i estius frescs). La mediterrània comprèn la façana mediterrània i les Balears i té hiverns suaus i estius calorosos; les precipitacions, escasses, es produeixen a la primavera i a la tardor, i disminueixen de N a S, tot originant regions subdesèrtiques al SE. L’Espanya interior presenta un clima continental, amb estius calorosos i hiverns freds; les precipitacions són irregulars i escasses.
Les illes Canàries tenen un clima subtropical, amb temperatures suaus tot l’any i pluges escasses. Aquestes són més freqüents al N.
