7.1.4.1 Caladors dels vaixells de pesca espanyols
En general els bons caladors estan situats a les plataformes continentals, les zones on hi ha corrents marins freds rics en plàncton i les zones on s'estableix un contacte entre corrents marins càlids i freds.
Les plataformes continentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi. A la costa cantàbrica i a la gallega la plataforma està molt esgotada. La plataforma del golf de Cadis és més extensa, però és limitada per les aigües territorials del Marroc; també la costa mediterrània s'ha anat empobrint i, a més, l'aigua és massa salada i massa càlida.
Atesa aquesta situació, la flota pesquera espanyola busca des de fa temps caladors rics en altres llocs. Al mar del Nord hi pesquen tradicionalment les flotes d'altura del Cantàbric i de Galicia, però la Unió Europea ha establert quotes de captures i temporades de veda. Les aigües de Terranova han estat freqüentades des d'antic per vaixells espanyols de gran calat que fan campanyes de pesca que duren molts mesos i que es dediquen preferentment a la captura de bacallans i d'halibuts, però el Canadà hi ha imposat restriccions.
Els vaixells espanyols també pesquen a les aigües del corrent fred que passa per la costa oriental de les Canàries, a l'anomenat banc saharià, però tenen conflictes freqüents amb els països africans limítrofs i per això ha calgut signar acords amb el Marroc, el Senegal i Mauritània. A causa de totes aquestes dificultats, s'han cercat altres destinacions a països llunyans, com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i a les aigües de l’Atlàntic de l'Amèrica Llatina.