7.1.3.2 Paisatge agrari mediterrani

Ocupa les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, que reben influencia me­diterrània, i les illes Balears.

La majoria són llocs de relleu accidentat, però hi ha planes litorals i valls se­dimentàries amb sòls fèrtils. El terreny forestal, tot i que té una extensió im­portant, és poc productiu, perquè la proporció de muntanya per extreure'n fus­ta és escassa. En general, les àrees arbòries s'han anat degradant, igual que les arbustives.

El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. La sequera s'accen­tua durant l'estiu, en què les temperatures són més altes. Aquestes condicions climàtiques expliquen la pràctica d'una agricultura de secà: els conreus més importants són els de cereals, de vinya i d'oliveres, que formen la trilogia mediter­rània. Els oliverars ocupen milions d’hectàrees, la majoria a Andalusia (Jaén); també destaquen Badajoz i Ciudad Real. Altres conreus mediterranis són els ametllers, els avellaners i els garrofers.

A les zones on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils es practica l'agricultura de regadiu, amb tècniques sofisticades de reg, difusió d'hiverna­cles, selecció acurada de planters i ús de tota mena de productes fitosanita­ris. Els conreus principals són les hortalisses primerenques plantades a l'aire lliure o cobertes amb plàstic, com a Andalusia, els cítrics a les hortes des de Castelló fins a Múrcia i les fruites tropicals (alvocats, xirimoies...) a les fondala­des andaluses de Málaga i Granada, on l'hivern és suau.

La ramaderia de bestiar oví i cabrum és extensiva a les zones de secà. La de bestiar boví i porquí és de tipus intensiu a Catalunya, ja que està destinada a proveir la nombrosa població dels nuclis urbans.

L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de secà de dimensions mitjanes, tot i que a Andalusia hi predominen els latifundis. A les planes litorals les explotacions són de dimensions petites, conreades intensivament.

La població, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se a pobles grans tot i que també hi ha hàbitats dispersos.