La ciutat multicultural (1)
El món actual és ètnic i culturalment divers i les ciutats concentren i expressen aquesta diversitat.
Davant l'homogeneïtat afirmada i imposada per l'Estat al llarg de la història, la majoria de les societats civils s'han constituït històricament a partir d'una multiplicitat d’ètnies i cultures que han resistit generalment les pressions burocràtiques cap a la normalització cultural i la neteja ètnica. Inclòs en societats, com la japonesa o la espanyola, ètnicament molt homogènies, les diferències culturals. regionals (o nacionals, en el cas espanyol), marquen territorialment tradicions i formes de vida específiques, que es reflecteixen en patrons de comportaments diversos i, de vegades, en tensions i conflictes interculturals . La gestió d'aquestes tensions, la construcció de la convivència en el respecte de la diferència són alguns dels reptes més importants que han tingut i tenen totes les societats. I l’expressió concentrada d'aquesta diversitat cultural, de les tensions conseqüents i de la riquesa de les possibilitats que també engloba la diversitat es dóna preferentment a les ciutats, receptacle i cresol de cultures, que es combinen en la construcció d'un projecte ciutadà comú.
En els últims anys del segle XX, la globalització de l'economia i l'acceleració del procés d’urbanització ha augmentat la pluralitat ètnica i cultural de les ciutats, a través de processos de migracions, nacionals a internacionals, que condueixen a la interpenetració de poblacions i formes de la vida es dispara en l'espai de les principals àrees metropolitanes del món. Allò global es localitza, de forma socialment segmentada i espacialment segregada, a través dels desplaçaments humans provocats per la destrucció de velles formes productives i la creació de nous centres d'activitat. La diferenciació territorial dels dos processos, el de creació i el de destrucció, incrementa el desenvolupament desigual entre regions i entre països, i introdueixen una diversitat creixent en l'estructura social urbana.
Cal analitzar el procés de formació de la diversitat ètnico-cultural en les seves noves manifestacions i les conseqüències de l’esmentada diversitat per a la gestió de les ciutats.
