Multiculturalisme i crisi social urbana

El maig de 1991 es van reunir a Frankfurt, sota els auspicis del Consell d'Europa, representants de diferents governs municipals europeus per tractar les polítiques municipals per a la integració multicultural d’Europa. En la declaració publicada al final d'aquesta reunió es va constatar que els països europeus, com a conseqüència dels decennis d'immigració i emigració, s'han tornat societats multiculturals.

Així mateix, en la mesura en què els immigrants i les minories ètniques resultants es concentraven a les grans ciutats, les polítiques de tractament de la immigració i el respecte del multiculturalisme van constituir un component essencial de les noves polítiques municipals. Van concloure afirmant que només una Europa genuinament democràtica capaç de dur a terme una política de multiculturalisme pot ser un factor d’estabilitat en el món i pot combatre efectivament els desequilibris econòmics entre el nord i el sud, l’est i l'oest, que condueixen a l'emigració desordenada.

Una constatació similar pot fer-se en la societat nord-americana i en relació amb el món en general. I tanmateix, les reaccions xenòfobes en tots els països i l'augment del racisme i el fanatisme religiós a tot el món no semblen augurar un fàcil tractament de la nova realitat urbana. Els immigrants, i les minories ètniques, apareixen com a bocs expiatoris de les crisis econòmiques i les incerteses socials, segons un vell reflex històricament establert, explotat regularment per demagogs polítics irresponsables. Encara que l’obstinada nova realitat d'una economia global interdependent, dels desequilibris socioeconòmics i de la reproducció de minories ètniques ja residents als països més desenvolupats fan inevitable el multiculturalisme i la plurietnicitat a gairebé tot el món.

Inclòs el Japó, una de les societats culturalment més homogènies al món, està experimentant un ràpid augment de la seva població estrangera, tot i que es va afavorir el creixement dels ioseba (treballadors ocasionals sense feina ni residència fixa) i la seva localització espacial temporal en guetos urbans, com el de Kamagasaki a Osaka.

Hi ha qui pensen, que la plurietnicitat i la multiculturalitat són fonts de riquesa econòmica i cultural per a les societats urbanes. Però, fins i tot, els alarmats per la desaparició de l'homogeneïtat social i les tensions socials que això planteja han d’acceptar la nova realitat: les nostres societats, en totes les latituds, són i seran multiculturals, i les ciutats (i sobretot les grans ciutats) concentren el major nivell de diversitat. Aprendre a conviure en aquesta situació, saber gestionar l'intercanvi cultural a partir de la diferència ènica i posar-hi remei.

Les desigualtats sorgides de la discriminació són dimensions essencials de la nova política local a les condicions aparegudes de la nova interdependència global.

(Font reelaborada: Jordi Borja, urbanista. Manuel Castells, professor d'investigació a l'Institut d'Estudis Socials Avançats (CSIC) de Barcelona. Amb la col·laboració de Mireia Belil i Chris Benner. Aquesta article informació part del llibre "Local i global: la gestió de les ciutats a l’era de la informació ". (enllaç 1) (enllaç 2)

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 5.3 Ciutats i territori: morfologia i funcions urbanes →→→→