Diversitat ètnica, discriminació social i segregació urbana

A totes les societats, les minories ètniques sofreixen discriminació econòmica, institucional i cultural, que sol tenir com a conseqüència la seva segregació a l'espai de la ciutat. La desigualtat en l'ingrés i les pràctiques discriminatòries en el mercat de l’habitatge condueixen a la concentració desproporcionada de minories ètniques en determinades zones urbanes a l'interior de les àrees metropolitanes. D’altra banda, la reacció defensiva i la especificitat cultural reforcen el patró de segregació espacial, en la mesura en que cada grup ètnic tendeix a utilitzar la seva concentració en barris com a forma de protecció, ajuda i mútua afirmació de la seva especificitat. Es produeix així un doble procés de segregació urbana: per un costat, de les minories ètniques amb respecte al grup ètnic dominant; i per altre costat, de les diferents minories ètniques entre elles. Naturalment, aquesta diferenciació espacial s’ha de comprendre en termes estadístics i simbòlics, és a dir, com concentració desproporcionada de certs grups ètnics en espais determinats, més que com residència exclusiva de cada grup en cada barri. Inclús en situacions límit de segregació racial urbana, com va ser el règim de l'apartheid a Sud-àfrica, es pot observar una forta diferenciació socio-espacial, en termes de classe, a partir del moment en què es desmantella la segregació obligatòria institucionalment imposada.

El model de segregació ètnica urbana més conegut i més estudiat és el de les ciutats nord-americans, que persisteix al llarg de la història dels Estats Units i que s'ha reforçat a les darreres dècades, amb la localització dels nous immigrants en els seus corresponents espais segregats de minories ètniques, constituint veritables enclavaments ètnics a les principals àrees metropolitanes i desmentint així en la pràctica històrica el famós mite del melting pot que només és aplicable (i amb limitacions) a la població d'origen europeu . Així per exemple, al comtat de Los Ángeles, 70 dels 78 municipis existents el 1970 tenien menys del 10% de residents pertanyents a minories ètniques. En canvi, el 1990 els 88 municipis que per llavors componien el comtat tenien més del 10%

de minories ètniques, però 42 municipis tenien més del 50% de minories ètniques en la seva població.