El comerç actual presenta unes característiques que el distingeixen clarament del comerç de l'època preindustrial.

Concentració de la demanda

La concentració creixent de les activitats productives i la població a les ciutats i a les zones industrials ha creat demanda molt forta i molt localitzada de primeres matèries i d’aliments.

Aquesta demanda fa moure grans quantitats de mercaderies i permet una especialització creixent de les zones d’abastament, que, segures de poder col·locar la producció, es dediquen als productes que ofereixen uns beneficis més sucosos.

Transport i emmagatzematge

Actualment es comercia amb tota mena de productes, encara que tinguin un preu baix i facin un gran embalum. El transport de grans quantitats de fusta, de cereals, de minerals, de oli, etc., hauria estat impensable fa tan sols dos segles.

A causa d'aquesta facilitat de transport, l'intercanvi es fa sovint a llarga distància quan les mercaderies no es poden seguir a un preu més bo en una altra zona que és més propera. Avui, en el transport de mercaderies, pràcticament no a limitacions tècniques que no es puguin resoldre; per això el volum del comerç actual no té precedents en la història.

A més, aquest comerç actual comporta la necessitat de mitjans de transport amb una gran capacitat de càrrega i eficàcia, que ofereixin els serveis a uns preus rendibles. La modernització constant dels mitjans de transport ha permès arribar al nivell d'intercanvi actual i aquest ha provocat alhora el progrés del transport.

En qualsevol cas, les lleis de l'oferta i de la demanda fan que cada producte sigui en el seu lloc del mercat en el moment oportú: la logística o planificació de la producció, la distribució, ha de preveure també la possibilitat d'emmagatzematge, però tenint en compte que els productes han d'arribar al consumidor sempre en les condicions més òptimes.

Concentració del comerç

Al llarg de tot el procés d'intercanvi que té lloc entre el fabricant i el consumidor, el producte pot passar per les mans d'uns quants intermediaris: el promotor, l'agent comercial, el majorista, el transportista, etc. sense comptar-hi el paper de les entitats financeres i de les asseguradores, entre altres.

Amb tot, les grans firmes importadores i exportadores solen ser alhora grans companyies productores i estan associades a empreses bancàries dedicades a fer operacions internacionals. Entre les grans companyies hi ha acords per repartir-se el territori comercial o bé estableixen relacions de forta competència. Institucions internacionals com l'Organització Mundial del Comerç tenen per objectiu crear un marc equilibrat i respectuós per als intercanvis comercials.

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 2.3.3 La balança comercial i la balança de pagaments →→→→