Aquesta hipòtesi, formulada per Milton Friedman, estipula que el consum és una funció que depèn de la renda o ingrés permanent i no només de la seva renda anual, entenent com a renda permanent la qual el consumidor espera cobrar al llarg d'un conjunt ampli d'anys. Per exemple un agricultor que per una mala collita té un descens de la seva renda, no baixarà el seu nivell de consum en la mateixa proporció perquè entén que en ser una baixada de caràcter temporal, marcarà el seu consum en funció de la seva renda a llarg termini. L'evidència ha indicat que els consumidors trien el seu nivell de consum amb la vista posada en les "perspectives" de la renda que té en cada moment com de la renda a llarg termini.