7.2.1.3 L'estancament de la indústria espanyola (1939-1959)
Després de la IIª Guerra Mundial (1939-1945) els estats democràtics van sotmetre Espanya a un aïllament polític i econòmic. La resposta de la dictadura franquista va ser la imposició d'una política d'autarquia, que consistia en l’autoproveïment i en la reducció al mínim dels intercanvis amb l'exterior. L'aïllament de l’estat assegurà a la seva indústria el mercat interior sense cap mena de competència, però va dificultar la importació de primeres matèries. No va fer possible la modernització tecnològica i va permetre la creació de petites indústries que proveïen un mercat força limitat.
(enllaç quadre)
Una altra característica d'aquest període va ser la intervenció política directa de l'estat en el sector industrial, que va portar a la creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) per fomentar-ne el desenvolupament. A l’INI se li va permetre adquirir llicències i patents estrangeres per a la instal·lació de grans indústries de base, com alts forns, siderúrgies, drassanes, centrals hidroelèctriques i química bàsica.
(enllaç gràfic)
