El Sol
És l’estrella propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.
És l’estrella propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.
El Sol és també la principal font d’energia, que es manifesta sobretot, en forma de llum i calor.
El Sol és també la principal font d’energia, que es manifesta sobretot, en forma de llum i calor.
Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes dels seu entorn.
Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes dels seu entorn.
Es va formar fa 4.500 milions d’anys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins a convertir-se en una gegant roja. Finalment, s’enfonsarà pel seu propi pes i esdevindrà una nana blanca, que pot trigar un trilió d’anys a refredar-se.
Es va formar fa 4.500 milions d’anys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins a convertir-se en una gegant roja. Finalment, s’enfonsarà pel seu propi pes i esdevindrà una nana blanca, que pot trigar un trilió d’anys a refredar-se.
La capa exterior és la que es veu. S’anomena fotosfera i té una temperatura d’un 6.000º C amb zones més fredes (4.000º C) que s’anomenen taques solars.
La capa exterior és la que es veu. S’anomena fotosfera i té una temperatura d’un 6.000º C amb zones més fredes (4.000º C) que s’anomenen taques solars.
L’energia solar es crea a l’interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions de graus, amb una pressió altíssima, que provoca reaccions nuclears. S’alliberen protons (nuclis d’hidrogen), que es fonen en grups de quatre per formar una partícula alfa (nucli d’heli).
L’energia solar es crea a l’interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions de graus, amb una pressió altíssima, que provoca reaccions nuclears. S’alliberen protons (nuclis d’hidrogen), que es fonen en grups de quatre per formar una partícula alfa (nucli d’heli).
Com que la partícula pesa menys que els quatre protons junts, la diferència s’expulsa en forma d’energia cap a la superfície. Un gram de matèria allibera tanta energia com la combustió de 2,5 milions de litres de benzina.
Com que la partícula pesa menys que els quatre protons junts, la diferència s’expulsa en forma d’energia cap a la superfície. Un gram de matèria allibera tanta energia com la combustió de 2,5 milions de litres de benzina.
El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment quan cauen al Sol es desintegren.
El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment quan cauen al Sol es desintegren.
El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d’anys. Ara es mou cat a la constel·lació d’Hèrcules a una velocitat de 19 km/s.
El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d’anys. Ara es mou cat a la constel·lació d’Hèrcules a una velocitat de 19 km/s.
Actualment, el Sol s’estudia des de satèl·lits, com ara l’Observatori Heliosfèric i Solar (SOHO), dotats d’instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s’havien pogut estudiar.
Actualment, el Sol s’estudia des de satèl·lits, com ara l’Observatori Heliosfèric i Solar (SOHO), dotats d’instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s’havien pogut estudiar.
A més de l’observació amb telescopis convencionals, s’utilitzen el coronògraf, que analitza la corona solar, el telescopi ultraviolat extrem, capaç de detectar el camp magnètic, i els radiotelescopis, que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles a l’ull humà.
A més de l’observació amb telescopis convencionals, s’utilitzen el coronògraf, que analitza la corona solar, el telescopi ultraviolat extrem, capaç de detectar el camp magnètic, i els radiotelescopis, que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles a l’ull humà.
