La concentració espacial

El complet estudi de Massey i Denton (1993) sobre la segregació racial urbana a les ciutats nord-americanes mostra els alts nivells de segregació entre negres i blancs a totes les grans ciutats. Per un índex de segregació absoluta de 100, la mitjana és de 68,3, que puja fins a una mitjana del 80,1 per a les àrees metropolitanes del nord. Les tres àrees principals es troben també entre les més segregades: Nova York, amb un índex de 82; Los Ángeles, amb 81,1; i Chicago amb 87,8. També i’índex d'aïllament dels negres, que mesura l'interacció entre els negres i altres grups negres (100 sent el nivell d'aïllament absolut) reflecteix altes valors, amb una mitjana de 63,5, que passa a 66,1 en les àrees del nord i que arriba a registrar a Chicago un índex del 82,8.

La concentració espacial de les minories ètniques desfavorides condueix a crear veritables forats negres.

De l'estructura social urbana, en els quals es reforcen mútuament la pobresa, el deteriorament de l'habitatge i els serveis urbans, els baixos nivells d'ocupació, la falta d'oportunitats professionals i la criminalitat. En el seu estudi sobre segregació i crim en l'esfera urbana, Massey (1995) conclou que la coincidència d'alts nivells de pobresa dels negres i d'alts índexs de segregació espacial creen nínxols ecològics en els que es donen alts índexs de criminalitat, de violència i de risc de ser víctima d’aquest crims... A menys que es produeixi un moviment de desegregació, el cicle de violència continuarà; no obstant, la perpetuació de la violència paradoxalment fa la desegregació més difícil perquè fa beneficiós per als blancs l'aïllament dels negres. Aïllant als negres en barris segregats, la resta de la societat se separa amb relació al crim i altres problemes socials resultants de l'alt índex de pobresa entre els negres. Així, en els anys 1990 han baixat, en termes generals, els índexs de criminalitat a les principals ciutats nord-americanes. Entre 1980 i 1992, la proporció del nombre de llars americans que ha sofert alguna forma de criminalitat s'ha reduït en`més d'un terç, però al mateix temps, la probabilitat per als negres de ser víctimes d'un crim s’ha incrementat extraordinàriament. Els adolescents negres tenen una probabilitat nou vegades més alta que els blancs de ser assassinats: el 1960 moriren violentament 45 / 100.000, mentre que el 1990 la taxa havia passat a 140 / 100.000. En el seu estudi sobre la relació entre la segregació dels negres i l'homicidi de els negres a 125 ciutats, Peterson i Krivo van trobar que la segregació espacial entre blancs i negres era el factor estadísticament més explicatiu de la taxa d'homicidis de totes les variables analitzades, molt més important que la pobresa, l'educació o l'edat. Es mata a qui es té a l’aprop. I quan una societat, trencant amb les seves tradicions liberals i amb les seves lleis d'integració racial, adopta l'actitud cínica d'enclavar les seves minories racials empobrides en guetos cada vegada més deteriorats, provoca l'exasperació de la violència en aquestes zones. Però, a partir d'aquest moment la majoria d'Estats està condemnada a viure atrinxerada i a la policia es destina un pressupost tan important com el de l'educació, com ja és el cas a l'estat de Califòrnia.

(foto, enllaç)

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: Racisme i segregació →→→→