7.2.1.1 Inici de la industrialització a Espanya

La primera industrialització es va iniciar a la Gran Bretanya a les últimes dècades del XVIII i es va estendre per alguns països europeus durant el XIX. Espanya s'incorporà tard i parcialment a aquest procés perquè no tenia les condicions econòmiques, socials i polítiques que l'haurien fet possible.

Marc de la primera industrialització

A Espanya, la classe dominant era la noblesa terratinent, indiferent a tot allò que no fossin les rendes agràries. L'artesania encara estava més influïda pels gremis, que eren contraris a les innovacions tècniques. El nivell cultural de la població era molt baix, de manera que el 1887 el 54% dels homes i el 74% de les dones eren analfabets. Aquesta població, escassa en nombre i bàsicament agrària, no tenia recursos suficients per crear una demanda de productes industrials. A tot això s'hi ha de sumar una situació política crítica que va de la Guerra del Francès i les lluites entre conservadors i liberals fins a les guerres carlines i els canvis monàrquics.

El desenvolupament de la indústria fins al 1900

A Espanya, la industrialització va començar tímidament a partir de 1830 mercès a uns quants empresaris emprenedors, a les posteriors inversions estrangeres en el ferrocarril i en la mineria i als capitals repatriats de Cuba i de les Filipines. Una indústria incipient, basada en la força motriu de l'aigua i, més endavant, en la màquina de vapor, es va desenvolupar a l'empara de les lleis proteccionistes que li asseguraven el mercat interior i que gravaven amb forts impostos les importacions que podien representar una competència. La indústria es va localitzar sobretot al nord i al nord-est peninsulars basat en dos grans motors:

  • L'explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó a Astúries que a la llarga van generar el desenvolupament de la siderúrgia i de la indústria mecànica.

  • El desenvolupament de la indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell, Terrassa i Bèjar.

El capital estranger que explotava les zones mineres de Sierra Morena, Ciudad Real o Huelva ocupava molta mà d'obra, però es va limitar a l'extracció i l'exportació de primeres matèries sense crear indústries de transformació del mineral. A més, la major part de la indústria agroalimentària ocupada en molineria, vins, oli i sucre de remolatxa s'estenia per Andalusia, Castella i Lleó i Castella-La Manxa atomitzada en petites explotacions.