3.1.3 L’avaluació de la biodiversitat

La diversitat pretén expressar la varietat d’elements diferents. No es tracta simplement de mesurar una variació d’un o diversos elements comuns, sinó de quantificar i ponderar quants elements o grups d’elements diferents existeixen. Les mesures de diversitat existents no són més que models quantitatius o semi quantitatius d’una realitat qualitativa amb límits molt clars pel que fa a les seves aplicacions. El desenvolupament d’un concepte matemàtic lògic i coherent per a la modelació de la diversitat biològica a nivell específic i genètic ha sigut bastant explorada i presenta un cos sintètic i ferm. La modelació de la diversitat a nivell d’ecosistemes és més recent, i s’ha vist beneficiada pels avenços tecnològics. Les mesures més senzilles consisteixen en índexs matemàtics que expressen la quantitat d’informació i el grau d’organització d’aquesta. Bàsicament les expressions mètriques tenen en compte tres aspectes:

Riquesa: És el nombre d’elements. Segons el nivell es tracta del nombre d’al·lels o heterozigosi (a nivell genètic), nombre d’espècies (a nivell específic), nombre d’habitants o unitats ambientals diferents (a nivell ecosistemàtic).

Abundància relativa: És la incidència relativa de cadascun dels elements en relació als altres.

Diferenciació: És el grau de diferenciació genètica, taxonòmica o funcional dels elements.

Cadascun d’aquests índexs de la diversitat és unidimensional i de lectura limitada. Les comparacions i valoracions de la diversitat biològica són forçosament incompletes en aquests termes. S’utilitzen pel seu caràcter pràctic i sintètic, però són insuficients enfront de models analítics alternatius multi escalars i multidimensionals que responen millor a les necessitats específiques de conservació. Així, la modelació bidimensional (riquesa i abundància relativa) pot considerar-se com l’estàndard “clàssic” de mesura i expressió de la diversitat. D’acord amb l’escala espacial, en la qual es mesura la diversitat biològica, es parla de tres tipus de diversitat:

    • Alfa: diversitat puntual, representada per α

    • Beta: diversitat entre habitants, representada per β

    • Gamma: diversitat a escala regional, representada per γ

Aquests termes van ser instaurats per Rober Whittaker el 1960 i tenen una gran acceptació.

Unitats espacials i biodiversitat

La distribució de la diversitat biològica actual és el resultat dels processos evolutius, biogeogràfics i ecològics al llarg del temps des de l’aparició de la vida a la terra. La seva existència, conservació i evolució depèn dels factors ambientals que la fan possible. Cada espècie presenta requeriments ambientals específics sense els quals no li és possible sobreviure. Encara que els canvis orogràfics oceanogràfics, altitudinals i latitudinals permeten definir les unitats de paisatge amb una bona aproximació, la component específica de les espècies presents és la que finalment permet identificar àrees relativament homogènies pel que fa a les característiques que presenten o ofereixen per a les poblacions biològiques.

Aquestes unitats de biosfera poden ser identificades com a unitats de biodiversitat segons diferents criteris de valoració, per exemple: el nombre d’endemismes, la riquesa específica, ecosistemàtica o filogenètica. Tot i que és comú argumentar que algun país presenta determinats índexs de biodiversitat, les unitats espacials de la diversitat biològica són per definició independents dels límits o barreres geopolítiques.

Dues de les unitats espacials vigents de la biosfera, on el factor de la biodiversitat precedeix en importància, són les ecoregions de Global 200 identificades per la WWF i els “punts calents de biodiversitat”.

Global 200 identifica les ecoregions més importants del planeta, tant marines com continentals (cossos d’aigua dolça i terrestre) d’acord amb la riquesa específica, el nombre d’endemismes i els estats de conservació.

El terme “punt calent de biodiversitat” fou implantat pel Dr.Norman Myers, el 1998, i identifica les regions biogeogràfiques terrestres importants segons el nombre d’endemismes i el grau d’amenaça sobre la biodiversitat.