7.1.3.5 Paisatge agrari de les Canàries
El paisatge agrari de les Canàries es caracteritza per:
Factors físics. L'arxipèlag, de sòls volcànics, té un relleu abrupte; per això s'han d'aprofitar barrancs, cims i vessants per a l'agricultura. El clima és càlid subtropical, amb pluviositat tan escassa que de vegades es recorre als conreus en arenaments artificials per conservar la humitat al màxim.
Erupció volcà Cumbre Vieja a l'illa de La Palma
Sistemes agrícoles i ramaders. El producte principal són els plàtans, amb gairebé 350 milions de tones l'any 2006; la producció més alta és a Tenerife i a La Palma. El segon producte són els tomàquets d'exportació (Gran Canaria, Tenerife i Fuerteventura) i després les patates (Tenerife i Gran Canaria). Per augmentar-ne el rendiment s'han instal·lat grans superfícies de conreus protegits amb plàstic que produeixen bones collites d'hortalisses, de tomàquets d'exportació i fruiters a la Gran Canaria i de fruiters i plàtans a Tenerife. La ramaderia més nombrosa és la de bestiar cabrum: els darrers deu anys el nombre de caps ha augmentat més d'un 35%; després ve la de bestiar oví, que gairebé ha triplicat el nombre de caps; el bestiar boví i el porquí es troben en recessió.
Estructures agràries. El tipus de propietat és divers. En zones de llarga tradició d'economia de subsistència la propietat és petita; en canvi, a la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització de la producció. La població agrària retrocedeix clarament i la dedicada a la pastura és una població envellida. L'hàbitat rural està concentrat.
Explotació forestal. En temps passats els boscos canaris van patir tales abusives per a l'explotació o per aconseguir més espai agrícola. Actualment una bona part de la superfície forestal està protegida, especialment els boscos de pi canari i la laurisilva, a zones declarades Patrimoni de la Humanitat, com el Parque de Garajonay, a La Gomera.
