7.2.2.1 La integració d'Espanya a la CEE
Espanya va fer un gran esforç en abandonar la seva política proteccionista i reconvertir les seves empreses per tal que fossin competitives en l'àmbit global. Tot i que, quan el 1985 es va firmar el tractat d'adhesió a la CEE, les regions industrials espanyoles presentaven una manca de modernització molt destacable, un nivell d'innovació molt baix, deficiències serioses en les infraestructures i problemes mediambientals greus.
L'Europa més desenvolupada va tenir un paper clau com a element dinamitzador de l'economia espanyola, atès que l’estat esdevingué receptor de recursos procedents del pressupost comunitari. Aquests fons es van invertir principalment en la millora de les infraestructures bàsiques, en la formació i el desenvolupament tecnològic i en la recerca, l'aplicació de polítiques ambientals i l'ampliació i la modernització de projectes rendibles, i Espanya s’implicà en projectes internacionals de recerca.
Totes aquestes millores anaven dirigides a augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles a fi que no perdessin quota de mercat interior a causa de la lliure arribada de productes industrials europeus. Però igualment s’adreçaven a aconseguir una quota de mercat als països de la UE.
El liberalisme econòmic que va imposar la CEE en aquell moment va representar la privatització progressiva de les empreses públiques creades per l'INI durant el període anterior. L'estat va sanejar aquestes indústries amb grans inversions realitzades amb fons públics i després les va privatitzar; l'INI va desaparèixer el 1995. Les empreses estatals invendibles van passar a formar part de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) i van ser en part finançades per l'Estat.
Les polítiques mediambientals i l'activitat industrial
La Unió Europea està compromesa amb les polítiques mediambientals que s'han adoptat a nivell internacional, i per això exigeix als estats membres que controlin la contaminació del medi i les emissions de CO2. Per aconseguir-ho, la UE finança polítiques ambientals de protecció de territoris prohibint-ne l'ús industrial, promou l'avaluació d'impactes ambientals, promociona l'aplicació de tecnologies netes (indústria verda) i proposa auditories mediambientals i operacions de rehabilitació.
Tot i que Espanya mostra el seu acord amb aquestes polítiques, resulta difícil assolir els objectius proposats i la indústria espanyola continua sent molt contaminant. Espanya es troba entre els països amb emissions altes de CO2 a l'atmosfera a causa de la combustió de carbó en plantes siderúrgiques i en termoelèctriques.
